RC - Dates marcades a foc

"I tu que feies el 25 d'Abril de 2007?"

Signar l'escriptura (i com no, assumir la hipoteca) del pis que m'he comprat en l'indret precís del món on vull morir-me (sense presses, això sí). És el més semblant al patriotisme que m'ha permès la meua butxaca.

I com imaginareu, aquesta nota és també el més semblant a l'èpica o la lírica que m'ha passat pel cap en unes quantes setmanes... Passeu un bon 25 d'Abril, i agafeu forces.

[Entrada original ací]

RC - Estratègia i tàctica

A mesura que s’acosta el dia en què m’hauré d’examinar, quasi clandestinament, de les meues oposicions a professor de secundària, me n’adone de dues coses.

La primera, que potser em vaig equivocar. Que quan vaig encetar aquest camí potser no confiava en arribar massa lluny: era una possibilitat, una alternativa, un per-si-de-cas. Doncs no, no ha estat això. Ha estat un any sencer de la meua vida: de la meua vida de veres, de la que em queda quan isc d’una feina a jornada completa. He perseverat amb una tossudesa que potser no esperava. He dut el sacrifici del present per un futur millor a un extrem que deixa de ser racional. Amb independència del resultat, l’aposta potser ha estat un error. Si tinc èxit, podré pensar tranquil·lament que ha valgut la pena – però el que estaré valorant serà ja el resultat, i no la decisió inicial. I si fracasse... bé, si fracasse ja em sobraran ocasions per a paladejar l’amargor del temps perdut.

La segona cosa que també he interioritzat estes darreres setmanes és que, tot i els dubtes sobre si deuria haver arribat o no fins ací, ja no tinc volta enrere. Tot el que he fet fins ara perdria el seu sentit si no em lliurara numantinament, sense mesura, a preparar eixe examen. És un deure assumit, que sent l’obligació de complir amb independència de les compensacions que finalment em puga reportar. Això resulta difícil d’empassar per a qui, com jo, presumeix d’utilitarista en la forma de plantejar tantes qüestions quotidianes. En el dia a dia, tinc el costum d’encertar – o això crec. La perspectiva d’haver-me equivocat durant l’any complet se’m fa, per això, més preocupant, quasi obsessiva.

[Entrada original ací]