Baba yetu


Un dels vicis que Marta i jo compartim (jo li'l vaig encomanar a ella) és el de passar-nos hores i hores davant d'un fantàstic joc per a ordinador anomenat Civilization. La quarta (i darrera) versió del joc ve encapçalada per una fabulosa cançó introductòria, que ja fa un grapat de mesos vam pensar que havia de formar part de la banda sonora de la nostra boda. L'arribada dels nuvis al saló era un bon moment per a eixa música d'aire africà, amb una lletra per a nosaltres incomprensible, però eufònica i enganxadissa. Això d'aparéixer en el saló amb una música de videojoc de fons ens semblava d'allò més freak i divertit, i vam pensar que sorprendria (i sorprendrà) a més d'un dels convidats. Podeu escoltar la cançó ací baix i fer-vos una idea:



La meua sorpresa ha estat que, a falta d'uns pocs dies per a la boda, he hagut de buscar la cançó a Internet per a descarregar-la (ací la teniu en mp3), i és quan he descobert que des del llançament del joc el tema "Baba yetu" ha esdevingut un superhit entre els conjunts corals d'arreu del món, i que el seu autor, Cristopher Tin ha rebut un bon grapat de premis i reconeixements com a peça de videojoc i com a peça coral. L'instint no ens ha fallat, a Marta i a mi: és bona música, una peça inspirada que hem escoltat i compartit en les nostres (ara enyorades) hores de descans i relax...

Però el més sorprenent de la història és que la lletra incomprensible, que hom suposa alegre i optimista, no és altra que la del Pare Nostre en suahili. La pregària que Jesús ensenyà als seus deixebles, que ha arribat a Àfrica i ha estat traduïda, que un jove californià ha musicat per a un videojoc d'estratègia i que un parell de valencians ha triat per a festejar la seua cerimònia. Una enorme casualitat descoberta, un resum del que vull que siga la meua boda: una complicitat sagrada, una intimitat multitudinària (i per què no, una estratègia guanyadora). Que siga aquesta música la que m'acomiade de solter en aquest blog: la pròxima nota que penge serà ja de casat. I més que del matrimoni, hauria de parlar ja de Matemàtiques, que les oposicions són d'ací unes poques setmanes...

5 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Spettacolare!
Que ho passeu molt bé i enhorabona...

José-Vicente Puig ha dit...

Molt bona la cançó i, veges per on, va i és el Parenostre. Me l'aprendré i així el podré cantar en suahili. No estaria gens malament. I bé, ens vegem demà. El meu desig: que sigueu ben feliços. Una cordial abraçada.

Alvagó ha dit...

Emili:
Aunque suene increíble, me he enterado ahora mismo de que la boda es mañana (hoy). Había oído algo por no sé qué medio (¿Facebook?, ¿algún mail de algún colegial?) pero nunca me acordé de preguntártelo directamente... ni siquiera tenía claro si te ibas a casar. Bueno... dudas disipadas... Llego a tiempo de enviaros un fuerte abrazo a Marta y a ti y desearos que seáis muy felices.

Álvaro.

Corpi ha dit...

Enhorabona. Que sigau molt feliços i que el vostre matrimoni dure molts anys, que com està l'assumpte, la cosa és per a pensar-la. Felicitats.

Emili Morant ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. La vida continua, i el blog també - a vore si penge ja la pròxima nota...