Blogs de la Safor a Gandia TV

Posats a fer excepcions estivals al llibre d'estil d'aquest diari (que, com sabeu, prohibeix corànicament la inserció d'imatges, vídeos, etc. en el cos de les entrades), res millor que la meua recent aparició a la televisió local parlant justament de blogs. En realitat, el protagonista de l'entrevista és Carlos Fuster ("primero de España y quinto de Alemania", com se sol dir), camarada blogger i impulsor (amb l'inestimable col·laboració tècnica del Browner, a qui saludem ara que està de vacances) del projecte web "Els blogs de la Safor". Aquesta pàgina fa d'índex i de punt de trobada dels mil i un espais que, com el meu, han aparegut sobretot des de fa un any cap ací, aproximadament, i que tenen per referent geogràfic la nostra comarca, tan fecunda en poetes, taronges i turistes en zel - i ara en blogaires.

Els lectors habituals d'aquest espai probablement coneixeu de sobres la blogosfera i les seues lleis no escrites com per a que us sorprenga res del que Carlos o jo diem al llarg de l'entrevista. Si l'he enllaçada és per a que la gent que no em coneix en persona, físicament, em puga veure a la tele. Espere no decebre les vostres expectatives, si les teníeu: no sóc un gran orador (i menys amb un grapat de càmeres gravant-me), així que d'ara endavant em conformaré amb continuar escrivint. En el meu cas, el parapet de la sintaxi no és sinó la vacuna per a la sofisticada variant de la timidesa que patisc: una curiosa mania per evitar ser malinterpretat o veure simplificades en excés les meues opinions o postures personals.

Jo sóc el d'enmig, amb camisa de ratlles, el qui diu això d'"un amic et presenta a un amic que et presenta a un amic..." - ja veieu, una setmana sencera desxifrant Heidegger per a després amollar eixes perletes filosòfiques. Aprofite per donar les gràcies a la gent de Gandia TV i a Marc Gomar, l'entrevistador, un bon coneixedor del món dels blogs (i a qui espere no li importe que hàgem "piratejat" l'entrevista per a penjar-la).

6 comentaris:

Browner...Seguro? ha dit...

Hola Emili, no puedo ver el video (cosa de los dichosos cortafuegos), lo vere no lo dudes.. (es que no veo nunca Gandia TV), ya vere que teneis que decir y de paso le vere la cara a Carlos.

Por cierto, ya he vuelto de Vacaciones.

saludos

Carlos V ha dit...

Bon dia Emili, ara mateixa anava a escriuret un email per que em pasares l'entrevista i a vore si la podies penjar. Com Browner, no he pogut vorela pel blog, pero si poses Emili Morant al Youtube ix de seguida.
Com diria Warhol, tots tenim dret a 15 minuts de gloria.
Molt xulo el comentari, i no sigues timid que escrius de meravella. Una forta abraçada i salutacions a tots els blogaires saforencs

Rosa ha dit...

A mi també m'agrada molt com escrius,tens un bon ritme i la lectura es fa molt còmoda i això pense que és molt important quan qualsevol ho pot llegir.Vinga,sort.

Jordi Puig ha dit...

L'escriptura sempre dóna més seguretat; això li passa fins i tot al millor dels nostres personatges; mira el Fuster. No obstant, us felicite per continuar amb la iniciativa, que hauria d'anar polint-se, ja que sembla que ja ha quallat.

Crec que no calen massa imatges al teu blog. Els qui el llegim ho fem precisament, per l'expressió, per l'aparent facilitat per presentar les idees i les històries.

En fi, que no t'entren manies de res; fins i tot a la tele, ha quedat tot ben clar.

Ànims i no defalliu.

Anònim ha dit...

Ostres Emili, quina entrevista! Feia dies que no entrava per ací i ha estat una sorpresa veure't a la tele.

Emili Morant ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris, que m'animen a seguir escrivint. Certament, la claredat és una de les poques metes explícites que té aquest blog: si de tant en tant l'aconseguisc, m'alegre. I si no, em consola pensar que almenys he intentat explicar coses que no són del tot senzilles de posar en paraules.