De la nit al dia

Del meu pobre curs i mig d’experiència docent, les dues terceres parts corresponen a l’institut nocturn en què vaig treballar l’any passat (la modalitat lunar, més monàstica que vampírica, del mateix institut de Gandia on jo mateix vaig fer el BUP i el COU fa 15 anys). Aquest meu plàcid parèntesi del curs passat tenia, entre els seus pocs desavantatges, la possibilitat terrorífica que se m’oblidara com de complicada i dura és la realitat d’un centre “normal” de secundària, i em convertira en un inadaptat al sistema educatiu abans d’hora. Afortunadament, i com sol passar, a l’inici del nou curs les meues pors s’estan revelant exagerades: encara em queden un grapat d’anys per endavant per a entonar allò de “cualquiera tiempo pasado fue mejor”, “això abans no passava”, “a mi no em paguen per a fer açò”...

El primer contacte amb els meus alumnes de 3er, de 4at i del PQPI a l’institut de Pego (que és on estaré tot el curs) m’ha recordat el que vaig aprendre el meu primer dia de classe a Elx: que l’adolescència és “la natura humana posada a bullir”, i que això no és cap desgràcia, ni cap símptoma de la degeneració de la raça ni d’una irresponsabilitat paterna generalitzada. És el que toca: a eixes edats, en l’estat de naturalesa rousseaunià, elles haurien d’estar ja criant família i ells caçant mamuts (en la versió de Hobbes, elles moren parint i ells a la guerra). Que estiguen repartits en classes, arrenglerats de dos en dos en les seues taules i cadires ortopèdiques, i canviant de matèria cada 54 minuts durant sis hores no ens ha de semblar el mínim punt de partida exigible, sinó un miracle quotidià que no sempre aconseguim repetir.

És amb aquest ànim que vull començar el curs: si la del professor fos una tasca fàcil, no em molestaria en intentar-la. (Espere no haver de canviar d’opinió abans de Nadal...)

5 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

PQPI? Això que vol dir? Una espècie de PDC?, o de PACG?, o de PROA?, PASE?, RIP?, INRI? RENFE, RENFE, RENFE... (homentage al poema de Dámaso Alonso "Siglo de siglas")

Mira tu, la parauleta (o el paraulot) de comprovació per a enviar aquest comentari és "ackedia". Recorda "Arcàdia", o "Acadèmia", o "aquell día"... vaig a prendre'm les pastilles del matí.
Que tingues un bon començament de curs, Emili.

Isabel ha dit...

Pues a mí se me cae el alma a los pies todos los días cuando entro a mis clases de 2ºESO, y eso que todavía estamos en la primera semana del curso. ¡Qué pena más grande! La mayoría de mis alumnos no saben expresarse ni oralmente ni por escrito. Escriben con infinitas faltas de ortografía, no comprenden lo que leen, no saben lo mínimo exigible para estar en este curso. A mí no me consuela lo de la adolescencia, ni encuentro manera de justificar este desastre personal y educativo de mis alumnos. ¡Qué pena! ¿Cómo han llegado a segundo de secundaria si no tienen los conocimiento necesarios? Pues, porque repitieron primero y ya no se puede volver a repetir. Lo mismo pasará en tercero y en cuarto.
En cuanto al PQPI (Programa de Cualificación Profesional, creo que se llama), buffff... a nadie que le pase... En mi centro (y me imagino que en todos), las clases de PQPI, PDC, Compensatoria, PASE y PAR... están abarrotadas. Y yo me pregunto: si mis alumnos están como están, y son los "normales", ¿cómo estarán los alumnos de estos programas especiales? ¡Qué pena más grande!

Enhorabona, Emili, que he escoltat per ahí que ja has aprovat l'oposició dels collons!!!

Emili Morant ha dit...

Jesús, el Pla de Qualificació Professional Inicial ve a ser, per dir-ho d'alguna manera, més INRI que RIP, més RENFE que AVE, més MS-DOS que XP, però per sort encara no és una ZAS (Zona Acústicament Saturada, que sí que existeix, no m'ho he inventat) i puc fer una miqueta de MCM (Matèries Científico-Matemàtiques). Perquè allà els explique també Ciències Naturals!

Isabel: el panorama general de coneixements de qualsevol 2on d'ESO sol ser desesperant. Els alumnes que per la seua capacitat podrien saber més, no s'han vist en l'obligació o en la necessitat d'esforçar-se, això és cert. Però podria tractar-se del preu a pagar per a que els "altres", els que durant tant de temps han estat "invisibles", els que en la nostra època haurien deixat d'estudiar molt abans, puguen estar fins els 16 anys en el millor lloc on poden estar, que és en un institut. Si eixe preu compensa o no és un altre debat: el sistema educatiu fa alhora de casa de misericòrdia i de procés implacable de selecció social, i és difícil trobar un equilibri entre aquestes dues funcions quasi antagòniques.

Hi ha els reformistes impenitents, que diuen que no hem perdut res pel camí des del canvi del sistema educatiu allà pels 90. Això no és cert: el que Isabel o jo o Jesús veiem a les aules és innegable, i alguna cosa ens hem deixat pel camí en disciplina i continguts. El que crec (tot i no poder "provar-ho", "mesurar-ho" de cap forma), és que, d'una o altra forma, el que hem perdut per un costat podem estar guanyant-ho per un altre (més gent durant més temps dins el sistema, millor preparació davant d'alguns dels reptes del nostre temps, com el tecnològic o el de l'integració racial o religiosa...)

ginjol ha dit...

En fi, Emili, no canvies d'opinió abans de Nadal, i si pot ser després tampoc. Ja ho he contestat al meu bloc al comentarí de Jesús: visions apocalíptiques que no compartesc.

Valldalbaidí ha dit...

Espere que no canvies d'opinió ni abans de Nadal ni mai. La meua ja la tinc des de fa algun temps. I això que he tingut "quasi" dos cursos sabàtics, però en res he notat el canvi tret que ho veig cada vegada més "negre". Tinc dos primers d'ESO (PEV) et pots creure que en tinc més de la meitat que fan més d'un 20% de faltes? I haurien d'estar ara en un 10% per tal d'arribar a un 7% en acabar el curs. I ja no et dic res... dels que ni saben dir "bon dia" i els tinc en PEV. Tot un èxit de LOGSE i LOE... o com es diga la que hi ha en vigor actualment.