Matemàtiques superiors

Hui he anat per tercera volta a la classe de 2on de Batxillerat a cobrir la baixa d'un company: és lamentable que eixos alumnes duguen tants dies sense un substitut. He explicat el Teorema de Bolzano, un resultat teòric que als alumnes (d'eixe nivell, és clar) els resulta bastant comprensible, però que sota la seua intuïtiva aplicació amaga les més profundes subtileses matemàtiques: hom no obté deductivament el teorema sense haver trobat respostes sòlides (i no són senzilles) a les preguntes què és un número, què és el continu, que és l'infinit. Però aquesta comprensió més completa i radical no correspon ja al Batxillerat, sinó als primers cursos universitaris d'unes poques carreres difícils. Tota la confiança que tinc en les meues moltes o poques capacitats intel·lectuals la podria resumir dient que si vaig poder entendre el Teorema de Bolzano, puc entendre qualsevol cosa. Tot l'escepticisme, tota l'empatia i tolerància amb què intente moure'm en els terrenys espinosos de la vida, de la cultura o de la política es podrien resumir dient que, després d'haver entés la classe de certesa (constructiva, lògica, pràctica) del Teorema de Bolzano sé que no hi ha res al món que siga tan transparent, indubitable, inamovible - i en conseqüència, hom ha de fer i deixar fer, sense vergonya d'expressar dubtes, d'escoltar i rectificar.

Quan he eixit de la classe ha vingut el contrast: els alumnes de la meua tutoria d'ESO s'han buscat un grapat de problemes durant els últims dies. En l'hora llarga que he passat intentant solucionar-los hem tocat un amplíssim repertori: maltractament del mobiliari, bromes pesades, filmacions amb el mòbil, algun indici d'assetjament, expulsions a casa, problemes amb les famílies... Un desastre absolut de què ni puc ni vull donar detalls. En ocasions, quan veig la misèria del món (no l'econòmica, sinó l'emocional i moral) i la compare amb la meua vida, la gratitud es torna culpa, i allà on caldria lloar Déu em pregunte si hauria de demanar perdó als homes, per ser feliç quan no toca, per gaudir de les matemàtiques superiors, de l'òpera en DVD, de les rialles del meu fill, de la generositat dels meus pares. Perdó, doncs. I continuem.