Bones festes

Ha passat un mes des de la meua darrera anotació, però quan vaig reprendre el blog no fa massa em vaig prometre que m'estalviaria les excuses cada cop que ocorreguera. La casualitat fa que reprenga l'escriptura poques hores abans de la nit de Nadal, així que tinc solucionat el "tema" de hui.

Li comentava no fa massa a Marta que aquestes festes (potser les anteriors també es va donar el cas) probablement hauríem de suportar menys lletanies del tipus "Nadal és una celebració consumista i hipòcrita, bla, bla, bla...". El consum sense fre, que és com la droga que fa anar anant el nostre món, ha passat miraculosament de ser un vici privat a una virtut pública (com a mínim, a una necessitat ja no compulsiva, sinó suposadament racional, utilitarista, benèfica en els seus efectes econòmics). La crisi no és sinó una mena de síndrome d'abstinència: si qui té diners se'ls gasta fent regals, eixint a sopar i coses per l'estil, potser ens ajude a tots a passar-la millor. Doncs bé: amb els meus diners que no compten. Igual com fan "els mercats", que anticipen les dades i decisions macroeconòmiques, jo duc un temps anticipant-me a tot allò que tants demanen respecte de nosaltres, els funcionaris: una baixada del sou, l'eventualitat de no cobrar algun mes, la possibilitat que bona part del meu sou del pròxim curs se'n vaja en gasolina o lloguer, etc. Sóc "comprensiu" (no entraré en detalls ara) amb les "mesures" econòmiques de què sóc o seré objecte, però no vaig a sentir remordiments per les que jo mateix prendré.

Per a mi el Nadal no és una farsa ni una excusa: és part de la meua religió en el sentit més etimològic possible (allò que lliga, que uneix) i mai he sentit la necessitat de denunciar cap de les seues connotacions (la tòpica hipersensibilitat nadalenca, els excessos gastronòmics, els regals, etc.). Ara que Emiliet comença a entendre, a jugar, a demanar i esperar, encara menys: només ell, que no la coneix ni recorda, ja justifica del tot la celebració. No és, en última instància i en un sentit que fem esforços per oblidar, una festa infantil? Algú ho va dir fa temps: "Benaurats els nets de cor"; i qui ens queda net de cor que no siga un infant?

Passeu unes bones festes amb la gent que estimeu. De l'any nou ja parlarem.

3 comentaris:

adesiara (Juli Capilla) ha dit...

Efectivament, Emili, cada vegada resulta més versemblant que arribe el dia que no cobrem, o que cobrem amb retard. És el que et comentava anit: entenc que l'administració ens haja d'apretar el cinturó. Fins i tot estic disposat, com tu -o resignat, no ho sé- a fer un sacrifici (ja el vam fer amb el govern socialista), però pense que amb la tàctica de l'estalvi i les retallades no s'estimula una economia. Es saneja, sí, la qual cosa és necessària. Però si (ens) baixen els sous, llavors els qui també estalviarem serem nosaltres i deixarem de gastar-nos els diners que podrien "fer-la passar millor" (et cite de memòria).
D'altra banda, trobe molt discutible que ens hagen de tornar a baixar el sou a nosaltres, precisament, que ja vam patir un retall considerable. Trobaria més just, i crec que és molt necessari, que s'optimitzen els recursos humans del funcionariat. Optimitzar perquè "l'empresa pública" siga raonable, o rendible. Em tem, però, que continua havent-hi estrats de la societat que no paguen "el pato" mai, o no el paguen com nosaltres. Grans fortunes, partides pressupostàries estatals i autonòmiques que continuen intocables, sense patir cap retall. Ja sé que a algú li pot sonar a xerrameca progre o esquerrosa, però trobe del tot desorbitats els recursos que es destinen a la monarquia, a Defensa, a la Fórmula 1, etc. No és demagògia. Si hem d'estalviar, caldria que ho férem tots. Altrament, seria molt injust, i injustificat.
Quant al Nadal, està bé que ho celebrem, però amb mesura. A voltes m'entra vertigen de pensar que nosaltres, sense ser rics, vivim molt bé, fins ara: esperem que els retards i les rebaixes de les nòmines no ens arribe... Bé, i deixe el rotllo, que és llarg de contar (o de comptar).
Salutacions i molt bon Nadal!

Jesús Párraga ha dit...

Bon Nadal, Emili i família... i això: ja parlarem de l'any que ve, que "cada dia té el seu afany"
:)

José-Vicente Puig ha dit...

Emili, bon Nadal i bon any nou. Com sempre, un plaer llegir-te. La meua felicitació també a Marta, al xiquet i a les vostres famílies.