#PrimaveraValenciana

[Poema publicat al llibret de la Falla Mosquit del Grau de Gandia, 2013. No pensava compartir-lo tan abans de falles, però veig que torna el hashtag just un any després, amb el concert reivindicatiu. Dedicat a tots els protagonistes d'aquella primavera. Als fallers de bé, que en són molts. I a Paula Sánchez de León, clar. ]

#PrimaveraValenciana

Al meu país la pluja no sap ploure,
el foc no sap cremar, un aire infecte
emmetzina els carrers de ciutats assetjades:
la policia ens guarda d'un enemic imberbe.
La terra, adés l’orgull d’humils i grans,
és ja només desig i enyor de formigó.
El cosmos fa fallida sense rescat possible
al nostre apocalipsi de províncies.

I tanmateix, companys, jo vos convide
a gaudir d’aquests dies humits i sorollosos,
ritualment resseguir les petjades
que tots els anys enceten les nostres primaveres.

L’etern retorn de coses que voldríem per sempre
en un plàcid exili sense data:
misèria i desvergonya, beateria hipòcrita,
pensat i fet: que ja ho pagarà un altre.
“Tots són igual de lladres”, diu un pobre sofista
mentre submís tolera que el roben els de sempre:
suportarà millor la fam dels fills
si algú el fa sentir pròsper i orgullós.

I malgrat tot, amics, jo vos pregunte:
quina festa millor que la festa del poble?
De les tristors fem fums, i dels problemes
un flamant exorcisme de vers, de foc, de joia.

Un plugim de somriures no acaba amb la sequera.
El foc renovador preserva intacta
la plaga incombustible que ens governa:
ninots copiats d’un motlle deformat
pel disseny i per l’ús, cervell de porexpan.
La trista cavalcada dels indignes:
un públic fascinat de falsa lluentor,
confeti de factures per pagar.

A vegades, és necessari i forçós
oblidar per uns dies tot un any de misèries.
Però un poble que oblida durant l’any
que dòcilment celebra convits de flor de lotus
i esgota el seu enginy en un groller cinisme
no és poble, és el ramat que un llop pastura.

Per tot això, germans, jo vos demane
que vos tragueu aviat tanta cendra dels ulls,
que vinga un foc benigne i una pluja sensata:
una altra primavera valenciana.

                                       Falla Mosquit, llibret 2013, Emili Morant Llorca


1 comentaris:

Lucrècia de Borja ha dit...

Tot un poeta, Emili!! Rabo, rabíssim!!
Quina relació tens amb la falla del Mosquit??