RC - La vida diferida

Abans que no siga ja massa tard, hauria de confeccionar una llista de les coses que he ajornat per al dia després de l’examen. Tot allò que no hauré fet durant aquest grapat de mesos, no tant per causa del temps que he dedicat a engolir-me els temes de l’oposició (unes poques hores cada setmana – això sí, les millors, les més aprofitables), sinó per la horrible sensació de paràlisi, de culpa, que se’m tira al damunt cada vegada que tinc un desig immediat, una idea, una il•lusió. “Ara no puc”, “més endavant”, “ja vorem”...

Si sóc realista, el cert és que de totes les coses que han quedat així, en l’aire, molt poques hagueren arribat a realitzar-se, o hagueren aconseguit centrar la meua atenció més enllà d’un caprici efímer. Però haver-me-les negades d’entrada m’ha impedit descartar-les definitivament, i les ha acumulades, fent una pila gegantina, per al moment futur en què, amb independència de si hauré aprovat o suspès, la vida semblarà tornar a fluir de nou.

Així, la por ja no és de fracassar – sinó de comprovar immediatament com de car m’haurà sortit el meu fracàs, quan el muntó del dia després se’m caiga damunt. També per això crec que he de fer aquest inventari de renúncies, per a treure-me-les de sobre, una a una, quan arribe la meua revenja contra els dies descomptats.

[Entrada original ací]