RC - Tren en marxa

En altres persones, l’adaptació a una certa rutina pot suposar simplement una sana consolidació dels hàbits, posar una miqueta d’ordre entre llurs tendències improvisades, immediates. Però en el meu cas, rutinari i previsible com sóc ja d’inici, la meua afinació de l’encadenament quotidià de tasques (procés a què m’estic sotmetent durant aquestes setmanes) pot donar resultats ben pròxims a l’obsessió, a un cert maquinisme psicològic que és tant més insà quant més eficient. (Si eixa eficiència em permet fer un examen digne, donaré per bons aquests indicis transitoris de bogeria.)

Mentrestant, la precampanya electoral comença a embogir, també. Gent que rep trucades per a apuntar-se a més d’una llista local. Homes de lletres traient punta a les xifres més vulnerables d’una enquesta. Ací, a Gandia, el populista tranquil contra el populista milionari – i els sempre imprescindibles tercers, en discòrdia perpètua i petita. Mai com en aquesta ocasió m’havia atret tan poc la participació activa en política – però tampoc mai com ara m’havia semblat tan transcendent la conjuntura. Ho seguirem de prop.

[Entrada original ací]