Vida universitària

Exactament un any després d’haver-me llicenciat en Humanitats, des d’aquesta setmana torne a ser alumne d’una universitat – precisament de la mateixa que m’ha permès estudiar de forma continuada tots aquests anys, la UOC. Això vol dir que tot just havent deixat enrere (amb un èxit relatiu) una meta aproximadament acadèmica fa una setmana, ja tinc una nova fita futura en què tancar els temaris, les pràctiques i les obligacions del pròxim semestre (pels volts de desembre i gener em tocarà fer els assaigs finals de cada assignatura).

Sembla de bojos, però crec que no ho és tant: no hi ha cap relació entre el que m’ha obsessionat fins fa pocs dies i el que ben aviat començarà a absorbir-me el temps lliure i les energies. Això és el que em provoca una necessària discontinuïtat intel·lectual, forçada però sana, entre la meua primavera matemàtica i un estiu i tardor més humanístics: no sé si hagués aconseguit aquesta desconnexió radical de no haver-me embarcat en aquest Màster.

Vull pensar que el manteniment d’aquest meu nou blog no només serà compatible amb les meues responsabilitats acadèmiques, sinó que pot resultar fins i tot complementari. Si alguna setmana no tinc altra cosa que penjar que alguna acrobàcia filosòfica sobre la dissolució de la identitat en les hiperxarxes metastàtiques, doncs mira: millor això que no res, faré copia-i-pega sense miraments de les meues pràctiques d’alguna assignatura. Científic de dia, postmodern de nit: Jekyll i Hyde. És el més semblant a una aventura que arribe a concebre per a la vida diferida que ara encete.