Romanticisme

La meua aversió pel romanticisme té escletxes, punts febles en les seues defenses. La majoria estan relacionades amb la música, la més sublim de les arts per als romàntics (judici en què em veig obligat a reconèixer-los l’encert). A principis d'esta setmana Marta i jo vam acudir a una sessió nocturna de música per a piano, en l'església del Monestir de Simat, envoltada de ruïnes valuosíssimes i de camps de tarongers que ben aviat seran també objecte d’interès per a l'arqueologia. Certament, símbol de la identitat valenciana: taronges, música, ganes de lluir a colp de talonari. I ruïnes.

L'intèrpret, un andalús molt simpàtic a qui Marta havia entrevistat a la tele aquell mateix matí, era magnífic, i el programa resultava d'allò més atractiu i accessible: quatre impromptus de Schubert, i algunes peces de Chopin que tot i tractar-se d'obres aparentment menors, vaig poder escoltar com mai havia fet abans en els meus CDs - un piano Steinway sonant en directe a pocs metres de mi, l'entorn, la circumstància...

Durant el parell d'hores que vam estar a Simat em vaig sentir envaït per la nostàlgia de la que fou primera en la sèrie de les meues renúncies: jo mateix havia tocat un dels impromptus (op. 90, n. 4) de Schubert en alguna audició d'estudiants en què vaig participar. No sabia, quan vaig deixar el piano fa uns deu anys, que després vindrien unes quantes ruptures més - la meua estranya mania d'abandonar de forma un tant radical activitats a què m'he lliurat durant anys, que m'han omplert, que he arribat a saber fer raonablement bé. Però tot i la costum de la fugida, em dol encara recordar els meus dits àgils sobre el teclat - i saber-me incapaç de tocar així ara, potser mai més.

El concert inclogué també una peça contundent i vistosa de Falla, que em va recordar quelcom menys sentimental però més bàsic: el piano, romanticismes a banda, continua essent un instrument de percussió - la sublimació, la pitagorització d'un instint. És l'edat: la visió estètica del món potser va esmolant-se, però els dits ja no acompanyen.