Juny

Hola de nou a tots els meus lectors – bé, algun n’hauré perdut pel camí, però n’hi ha temps de sobres per a recuperar-los. Com que em vaig agafar un mes d’”excedència blogger” per a alliberar-me una miqueta a final de curs i de cara a les oposicions, em veig obligat a fer-vos quatre ratlles sobre com ha anat tot plegat: serà, per tant, un post lleuger, del tipus “redacció del que heu fet el cap de setmana”.

El final de curs ha estat difícil, amb molta feina i molta paperassa (més de la que creia, i més inútil). He aprovat bona cosa d’alumnes (més del que hagués fet un altre, probablement), i tot i així m’ha sabut malament pels pocs que he suspès. Amb el temps, quan tinga més clara quina és l’alçada justa del llistó que he de posar als alumnes en cada curs, deixarà de tremolar-me el pols per a suspendre els qui no hi arriben. Però donat que han estat els primers a sofrir la meua inexperiència, i que jo no estaré en Setembre per a recuperar-los amb un mínim coneixement de causa, he preferit pecar per excés de benevolència que per defecte. Alguns no s’ho creien...

Les oposicions, per si no ho havia explicat abans, són un curiós tràmit aquest any, en el meu cas concret. Com que ja sóc interí, no tinc cap possibilitat de quedar-me fora (ni més alt, ni més baix) de la borsa de substitucions. I com que a penes tinc “mèrits” (un de tants eufemismes del món docent a què potser dedicaré alguna nota en el futur), amb el sistema recent (des de l’any passat) d’oposicions en què cap prova és eliminatòria, el pes dels pràctics és molt xicotet, etc. no tinc a penes opcions de ser funcionari. En resum, no tinc res a perdre, i tinc tan poques probabilitats “matemàtiques” de treure alguna cosa en clar, que el que he de valorar no és el resultat, sinó l’experiència d’haver passat per tot el procés. El que faig ara, una prova rere l’altra, és poc més que “entrenar-me” per al dia que tinga més punts: si tot va bé, a partir del pròxim any tindré opcions suficients que justifiquen un esforç major que el d’enguany. Tot i així, estic content perquè la primera fase de l’examen no em va anar gens malament: vaig triar (podia fer-ho) un tema sobre el desenvolupament històric de l’Àlgebra, molt propi del refregit de matemàtic i humanista que sóc ja a estes alçades. Me’l sabia tan bé que no vaig tindre temps d’acabar-lo com calia, i a penes vaig poder esbossar les contribucions dels últims cinc segles (que no són poques: amb la possible excepció de la cavalleria, poques disciplines humanes no s'han vist del tot capgirades durant els passats cinc segles...).

No tindré massa temps (em queden encara dues proves d’oposició) ni moltes possibilitats de connexió les pròximes dues setmanes, de manera que el ritme a què escriuré no serà frenètic. Però espere poder parlar-vos prompte de les mateixes coses de sempre: de futbol, d’economia, del paisatge, del lent fluir del temps pels qui viuen de l’atur... Bé, la veritat és que no recorde haver escrit mai sobre aquestes coses, però potser serà el moment de fer-ho :-)