Es tan corto el amor...

Sona el telèfon a ma casa - no fa ni deu minuts. Em diuen que estan fent una enquesta sobre la Comunitat Valenciana, i comencen a fer-me preguntes molt simples (escales del tipus: Satisfet/Insatisfet) sobre la situació actual (econòmica, sobretot) i les respectives responsabilitats del govern central i autonòmic. He contestat tan sincerament com he pogut donat l'escàs marge per al matís que se'm permetia.

Cap al final de l'enquesta, la pregunta de rigor: a qui va votar les últimes eleccions (una pregunta fonamental per a ajustar correctament les dades de l'enquesta, vos ho dic jo que he treballat en el sector). Just després de donar-li la meua resposta, l'enquestadora respon: "Perdona, me lo puedes repetir, es que eso no lo había oído nunca". Jo, sospitant que estava incloent-me en l'apartat d'"Altres" (extremistes i freaks de tota classe), li pregunte quins partits tenia en la llista de possibles respostes, i per a curar-me en salut (ja en som pocs com per a que se'ns perda algú en el recompte) li done el nom d'un dels partits que es presentaven en coalició, als quals vaig votar, entre altres motius, pel simple fet (i molt rellevant) de presentar-se junts.

No puc dir que l'enquesta estigués mal plantejada: era tan simple com ha de ser quan hom truca per telèfon a la gent a casa - si vols escoltar arguments matisats d'algú, millor si el convides a café que si li fas una enquesta telefònica en dos minuts. Com a molt, he detectat alguna mancança en la instrucció d'entrevistadores o l'absència d'algun aclariment en el programa d'enquesta. Però l'incident m'ha semblat simptomàtic d'alguna cosa: l'efímera coalició que tants havíem cregut necessària durant molts anys té tan poc de passat com de futur, i un interés escassíssim pel que fa als instruments de mesura que avaluen el nostre dia a dia polític. No esperava gran cosa del romanticisme polític, certament, però sí que confiava en aquell matrimoni de conveniència. Res: no han arribat ni a fer la declaració d'hisenda conjunta...

7 comentaris:

Marta ha dit...

Calla, que quan he llegit el títol m'he espantat. No em pegues estos sustos, carinyo! :))))
Besets!

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Marta, no et preocupes, com va desenamorar-se d'una dona com tu? :P

Certament, crec que ningú no es pensava que durarien tan poc junts. Semblava que fins i tot anaven a batre rècords històrics, o almenys això em semblava a mi. El que passa es que tota la gent del meu voltant coneixia la coalicció i anava a votar-los. I jo, innocent de mi, al meu micro-món eren tots dels meus i em vaig creure que això era extrapolable a la resta de la humanitat...

ciber-besets amb desencant polític

Browner...Seguro? ha dit...

de verdad lo dudabas?

Valldalbaidí ha dit...

I no sols és tan curt... sinó que, de vegades, s'acaba i tot... Ja vorem... però anem al monopartidisme )perquè entre PP i PSOE ja em diràs)...

Jesús M. Tibau ha dit...

les amiostats de conveniència duren molt poc

Anotacions Rizomàtiques ha dit...

Hola, Emili,

ja sabràs que un dels sistemes que s'usa per a les entrevistes telefòniques és el CATI, que fa trucades aleatòries; sorprén que vulguen fer una enquesta amb tants pocs minuts de duració; pense que el futur de les ciències socials està en les tècniques d'anàlisi qualitativa; fa uns anys vaig publicar un article amb escepticisme metodològic sobre les enquestes pre-electorals que publica la premsa (veuré si l'escanege i l'edite a Ann.Rizzm.);

el tema de la coalició que ha durat tant poc no és que siga un matrimoni polític de conveniència, sino que estava movent-se enmig d'unes coordenades estructurals externes que el portaven a la dissolució, a banda dels protagonismes particulars interiors que també han jugat en contra;

fa molts mesos que dic que el problema del moviment nacional i cultural valencià rau en el fet de que hi ha massa protagonismes en pugna subterrània i, damunt, no reeixim en postular i practicar els referents comuns,

¿és el nacionalisme valencià una "comunitat de guardarroba", tal com defineix Zygmunt Bauman les comunitats de guardarroba en aquesta època de modernitat líquida? siga com siga, hi ha qui neda ocasionalment en el discurs simbòlic maximalista i conserva la roba ben seca i endreçada, mentre d'altres perden fins els pantalons i romanen en la intempèrie d'una idea tan autèntica com volàtil,

salutacions cordials i bon dia,

Joan-Carles

Emili Morant ha dit...

Lamente no haver pogut participar en el fil de comentaris corresponent a esta anotació. Intentaré estar més connectat a partir d'ara.

Joan-Carles: el teu comentari és inspirador, però no crec que el nacionalisme valencià siga una "comunitat de guardarroba". Potser és al contrari: com que és una forma de vida practicada amb més o menys sinceritat pels qui s'hi acosten, no és la més adient per a aquesta època fluida i esmunyedissa. Ho continuarem rumiant.