Filar prim sobre la hipèrbole

Una de les meues últimes tasques universitàries consisteix a buscar a la xarxa un text que continga arguments extremats, estrafolaris, en favor d'una postura radical (més concretament: al voltant de l'impacte de les noves tecnologies en la política), i després rebatre'l fent servir els arguments més subtils i sofisticats que hem après fent les nostres lectures prèvies - perquè d'alguna forma hem de provar que les hem llegides...

No he pogut acabar (i estic ja fora de termini) eixa xicoteta redacció perquè d'una banda, els textos "hiperbòlics" que he trobat no requereixen de cap mena de subtilesa per a ser qüestionats i "criticats", i de l'altra els que em permetrien un tal exercici d'amable discrepància són anàlisis mesurades, raonables, que fan pensar però no riure. No sé què és més ridícul: emprar l'escolàstica allà on no és necessària, com veiem fer en una tertúlia de futbol o "del cor", o fer servir el garrot verbal allà on ens caldria el millor bisturí, com passa en les pitjors tertúlies polítiques. L'únic que sé és que la classe de sofisteria en què he estat ensinistrat durant els darrers anys ací i allà no m'és gens útil en aquesta ocasió.

Serà la crisi: quan tothom dubta de tot, l'escèptic és el primer a quedar-se sense feina...

5 comentaris:

guillem ha dit...

O la maduresa, que la gran majoria no assoleixen mai...

Vista Parcial ha dit...

No són la mateixa cosa?

guillem ha dit...

Home, Tobies, "crisi" i "maduresa" no són sinònims. Ni una relació causal (si és que n'hi ha) ni una aparició concomitant (suposat que siga universal, quod erat demonstrandum) no crec que ens autoritzen a dir que són "la mateixa cosa". Però en fi, jo sobre el tema tinc poc a dir, perquè com que visc en crisi permanent, la meua perspectiva és esbiaixada.

Vista Parcial ha dit...

Pensava que et referies a l'escepticisme i a la maduresa. Sorry!

Emili Morant ha dit...

Jo també havia pensat en l'associació "escepticisme=maduresa"... Però sóc massa jove encara (o ja massa escèptic) per a afirmar categòricament eixa identitat ;-)

He de dir que finalment vaig aconseguir fer la "redacció" en qüestió sense massa manies. Ni massa subtilesa, tampoc: estalviem-nos-la per al dia que ens faça falta.

Disculpeu que últimament escriga poc i comente encara menys - no passe massa minuts a la setmana connectat a Internet. Canviaré això tan prompte com puga.