Com estava previst

Com a home prudent que sóc, sospite fins i tot de les més agradables sorpreses, dels regals que l'atzar de tant en tant em deixa sense haver-los demanat ni merescut. Eixa és la malaltissa extensió que faig del meu desig de control, de la meua avarícia de certeses: només li pregunte al meu oracle tot allò que ja sé que ocorrerà.

Però tot i l'èxit repetit que he obtingut glaçant el meu riu de la vida fins a fer-lo sòlid, sé que la fortuna no ha deixat mai de girar al meu voltant: no sé quin dia, però arribarà, els disgustos i els problemes s'obriran pas per alguna escletxa. Si no he pensat encara quins seran, ha estat per a no atreure'ls: però el món és com és i aquestes coses passen. Llavors serà l'hora de llegir aquesta mateixa nota, si el temps no l'ha esborrada.

Pel que fa al moment present, preferisc no dir que sóc immensament feliç (la qual cosa és ben certa), perquè aquesta constatació, sense més aclariments, no em donarà consol arribat el dia de les dissorts. El que vull deixar gravat en aquest tan fràgil marbre és una veritat potser menys pomposa, però més profunda i útil: que ara sóc tan feliç com estava previst. Si arriben els mals temps, aquest recordatori farà que sobrevisca el meu brevíssim credo racional: la vida pot ser més dignament viscuda, els bons sacrificis tenen recompensa, les alegries poden ser creixents i duradores. La sort pot fer miquetes el meu humil imperi, però sabrà que no li dec la primera conquesta.

Mentrestant, en un racó amagat on la raó no arriba, m'agenolle i done gràcies.

2 comentaris:

Luca Torelli ha dit...

M'estime, si més no, fer comentaris sarcàstics en aquestes finestres progressistes i d'ortografia i ortodoxia acurada. Però el caire sentit del teu text em desarma, Emili. Et felicite ben sincerament. Jo també done les gràcies, tots els dies, per la meua vida. Encara que la rao arribe a tots els llocs hi-inclós aquell en que ens agenollem a resar.

Parlem d'una altra cosa ha dit...

Salut per a tots i totes: tinc un blooooooooc (ea, ea, ea) i espere que vingau a fer-me alguna visita (és que m'he cansat de gastar el nom de Luca Torelli)