Analítics i continentals

T’ho resumisc breument: a l’esquerra del mapa
hi ha els qui ajuden la mosca a eixir de la botella.

Al costat de la dreta hi ha els altres, que amb la mà
segellen l’obertura i amb un dit ritualment
percudeixen el vidre polit on s’emmirallen
pensant: “aquest sóc jo, una ànima reclosa
en una ofegadora, delirant transparència,
insecte intranscendent, caprici d’un absurd
totpoderós absent que em tortura i se’n riu”.

Lamente haver de ser qui et diga que no tens
gaire temps per pensar: si dubtes, ja has triat.

Broma filosòfica dedicada a Tobies Grimaltos (que és dels "analítics"), escrita fa ja mesos i inexplicablement oblidada en un calaix. De tan simples com són, em fa vergonya explicar els versos. A més, els bons poetes no es rebaixen a fer-ho, això... :-)))

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la nostra ànima navega entre les due spostures

Vista Parcial ha dit...

Ho intentem, ho intentem, però sembla que a la mosca li agrada molt la botella. Gràcies, Emili.

Emili Morant ha dit...

En efecte, Jesús, potser hi ha moments per a posar-se analític i altres per a posar-se continental...

Havia oblidat per a quin dia estava programada esta anotació (com ja la tenia escrita la vaig deixar preparada per a que l'anterior estigués encara uns dies "visible"). No havia pensat en eixa possibilitat, Tobies, la de que a la mosca li agrade la botella...

La pròxima serà en prosa, ho jure.

Alvagó ha dit...

Creo que, como comenté en un post reciente, el continental se preguntaría por las causas sociales que llevaron a la mosca a tan trágico final. A continuación escribiría una tesis de 2000 páginas sobre el tema (eso sí: muy bien escrita y con un estilo envidiable... y sin muchas ecuaciones, por favor).

Jesús Párraga ha dit...

El continental es un desdejuni i l'analític(a) és un paper on diu que tens els triglicèrics pels núvols.