El Tour de Rafa Valls

La criatura bé, gràcies. Espere no haver d'empassar-me les meues paraules, però està resultant ser un xiquet d'allò més tranquil i agraït: dorm bé per les nits (ara mateix ho està fent) i ens deixa bona cosa de temps de calma al llarg de matins i vesprades. Evidentment, a sa mare, que li ha de donar pit, la requereix més que a mi: en compensació, intente que la resta de tasques de la casa caiguen més del meu costat. Ser un bon pare, de moment, està limitant-se a ser un bon marit: cada ocasió en què intente anar més enllà en el meu rol de figura paterna el meu fill intenta inútilment traure llet dels meus braços o es queixa perquè em troba massa pelut... Tot arribarà.

Una de tantes coses que el meu fill està respectant és el seguiment del Tour de França, el major espectacle ciclista del món: el seguisc cada mes de juliol des de fa més de vint anys (quan corria Perico, que ara és qui comenta les retransmissions), i no deixen de fascinar-me ni l'heroisme (embrutat, en ocasions, pel dopatge) dels ciclistes ni els fabulosos paisatges de postal que els realitzadors francesos aprofiten per a mostrar-nos cada etapa. Per a molts és un esport avorrit: bé, podem concedir que hi ha dies en què les hores i hores d'esforç de tants ciclistes no donen per a més que una persecució o un esprint final. Però començant hui i continuant bona part de la pròxima setmana (l'última), el Tour de França 2010 encadena una sucessió d'etapes de muntanya que prometen ser molt emocionants. Entre elles, una cosa que no recorde haver vist mai en tots el meus anys de ciclista de sofà: un final d'etapa dalt del port del Tourmalet, el pròxim dijous.

Tot i que la carrera d'enguany sembla cosa de dos (Andy Shleck i Alberto Contador), m'he fixat en més d'una ocasió en un corredor que no havia sentit anomenar abans i l'he vist destacar en més d'una etapa: Rafael Valls Ferri. Hui mateix li deia al meu cunyat en un dinar familiar: "eixe ha de ser valencià, de per ací prop, amb aquests cognoms!". I en efecte: és de Cocentania, només té 23 anys i per a ser el seu primer any com a professional, s'està deixant veure bona cosa (i això és el millor que pot fer un ciclista pels seus patrocinadors). Segur que algun any s'endurà alguna etapa, i qui sap si més. Vos convide a seguir els dies apassionants de ciclisme que ens queden, i a posar-li un ull damunt al maillot de color marró d'aquest jove ciclista valencià. Descansem un poc del futbol, que prompte ens en tornaran a donar per a salar.

[Un seguidor de Rafa Valls (sembla algú pròxim) manté aquest blog, on comenta una a una les etapes de la volta a França i on la gent que el coneix li deixa missatges d'ànim. El necessitarà, amb la setmana terrible que li espera...]

3 comentaris:

Jésica ha dit...

La veritat és que Rafa és un crack, està demostrant-lo dia a dia, i açò és tant sols el començament, ja que és el seu primer Tour, i és el seu primer any de professional, així que encara no hem vist lo millor d'ell. És tot un campió, i a l'Alcoià i al Comtat estem tots molt orgullosos d'ell.

Enric Senabre ha dit...

Ja tenia ganes de trobar algú que seguira el ciclisme! Jo tampoc em perd el tour. I efectivament, Rafa Valls promet, i a més és del País.

Gilbert ha dit...

Emili, moltes felicitats pel bebé. He arribat al teu blog seguint l'enllaç del de Pablo a Xina.

Una abraçada,
Gilbert