Territori

Acudisc d'espectador al Casal Jaume I de Gandia a una presentació-debat al voltant d'un llibre sobre les Comarques Centrals Valencianes. I com que sóc llec en la matèria al voltant de la qual ha girat bona part del debat (la Geografia, que és la que busca, troba i delimita l'abast d'aquesta demarcació supracomarcal), els meus dubtes prenen cos no en una proposta o crítica concreta, sinó en el pantanós terreny de la semàntica, dels conceptes clau, dels mètodes. Quin sentit té ara o tindrà durant els pròxims 10, 15 o 20 anys l'expressió "ordenar el territori"? Que pot conjugar-se en passat i de forma negativa, està clar de sobres. Però pensem: amb la sobreoferta de vivenda ja construida que tenim, amb la quantitat de polígons industrials desocupats o decadents amb què hem infestat cada terme municipal i sense un duro per a fer ni massa bé ni massa mal en termes d'infraestructures (trens, carreteres, tramvies, grans iniciatives...), ¿què dimonis ens queda encara per pensar, planificar, preveure?

No vull dir que una ciència social tan ampla en inquietuds com la Geografia vaja a quedar-se sense objecte d'estudi: hi haurà moviments de població, reconversions i abandonaments d'edificis o zones, qui sap si algun canvi substancial en els usos de l'espai agrícola (per poca fe que tinga jo en certes propostes arcàdiques). Però el final abrupte de la nostra dèria constructora marca un abans i un després entre allò (mal) fet, ja irreversible, i allò que es podria fer, que sembla quimèric a hores d'ara. A l'altra banda de l'espill deformat del temps, la (des)planificació territorial queda com una disciplina ja només arqueològica, malencònica, escolàstica.

I tanmateix, tot el temps que puguem tardar en tornar a actuar físicament sobre el territori és temps de què disposem per al debat d'idees, per a intentar canviar les percepcions de la gent sobre què fer amb els nostres entorns. Fa cinc, deu anys, això era lluitar contra molins de vent - contra un huracà d'avarícia i fals progrés. Ara, caldria anar preparant-nos per a que la pròxima vegada que puguem modificar els nostres pobles i paisatges siguem menys bàrbars, menys ineptes, menys irresponsables. És demanar tant?

2 comentaris:

Vista Parcial ha dit...

M'alegre molt, Emili, que hages tornat a escriure al teu blog. L'altre apunt m'havia passat desapercebut. Recorda que tenim un "evento" pendent.

Jesus Eduard Alonso i López ha dit...

Em sembla molt adient la teua reflexió. A mi em fa la feta que allò que hauríem de fer és refer i reorganitzar el que ja tenim: urbanitzacions inacabades, solars, bancals abandonats... desequilibris estètics... tot això malgrat els temps que corren, aprofitant-ho.