RC - Encadenats

Si cada dia quan ens alçàrem del llit ens preguntàrem si estem mentalment sans o no i intentarem donar-nos, amb els nostres criteris, una resposta raonada, tant se val que els primers dies fos rotundament afirmativa: després de poques setmanes de constant interrogatori, acabaríem completament grillats – amb independència de si ho estàvem o no d’inici, i de si les nostres respostes continuen essent positives un matí rere l’altre. Aquesta és només una analogia pedestre que pot ajudar-nos a entendre els límits del nostre autoconeixement, els perills de preguntar-se encadenadament els perquès de cada cosa.

En el cas de l’individu, aquesta recerca introspectiva no tarda en topar-se amb l’absurd, amb aquest neguit que les paraules no aconsegueixen ultrapassar. Així, no és gens estrany que un terme com “existencial” haja pogut passar al llenguatge quotidià: la experiència prefilosòfica que fonamenta l’existencialisme ens és més bastant més accessible i familiar que les abstruses reflexions que s’hi inspiren, i que sovint resulten només en arabescos de paraules tan estranyes com supèrflues. Ex absurdo sequitur quodlibet.

En el cas en què la cadena infinita d’explicacions causals s’intenta aplicar no a un mateix, sinó a la societat sencera, el punt d’arribada més probable ja no és tan destructiu, sinó molt més tolerable - fins i tot autocomplaent. De la visió quadriculada del món que resulta en diem Sistema: una lent filtrada que només ens permet veure angles rectes, en comptes de la sinuosa superfície de les coses, i fa del món quelcom irreal en el propi procés de fer-nos-el comprensible. Aquesta és la barreja entre utopia i paranoia que ens pot dur a alçar-nos del llit cada dia i preguntar-nos: “estem tots bojos?”, repetir-nos cada dia que sí, oferir el nostre diagnòstic d’un món insà, i preveure (sempre encertadament) el com i perquè del rebuig que rep el nostre crit d’alarma.

En definitiva: si podeu esperar poques hores i un cafè abans de fer-vos cap pregunta difícil, millor. Si no se la feu en tot el dia, potser millor encara. Passeu un bon pont de la Constitució – o passeu-vos la Constitució pel pont, com preferiu.

[Entrada original ací]