RC - Estrés adventual

Si cada dia quan ens alçàrem del llit engegàrem la COPE durant uns minutets, i ens preguntàrem qui està definitivament com una puta cabra, si ells o nosaltres, la resposta, de tan simple i rotunda, ens posaria de bon humor per a començar el matí. Està bé fer inventari de les nostres xicotetes certeses abans d’abordar els grans dubtes. El que passa és que la gent no dosifica, s’hi enganxa escoltant una brofegada darrere de l’altra, i quan arriba a la feina ja fa una cara de maldous episcopal que veges tu qui ho arregla.

Ara: no sé si és per culpa de Federi & co. (no m’ha paregut sentir-lo hui entre les feres de la tertúlia) o de la N. que m’ho ha encomanat via bloc, des d’aquest matí l’ull esquerre em fa un tic-tac intermitent, com si anara a avançar un camió d’auto-escola com els que em trobe cada dia venint a l’oficina. Serà que vaig massa accelerat, aquests últims dies – no em passa mai, això de l’ull. De moment, m’agafaré les coses amb més calma, almenys fins el pròxim dilluns.

[Informació turística: qui li haja trobat el puntet eròtic a la guerra de les banderes, que baixe ací a València un pont d’Octubre qualsevol i tastarà la nostra orgia perpètua de símbols: tricolor, amb pollastre, amb estrella... tenim més varietats que el menú d’un restaurant italià. En qüestió de senyeres, pirotècnia i crispació política, hauríem de pensar-nos on està realment l’avantguarda i on la perifèria.]

[Entrada original ací]