RC - Pont

La crueltat dels ponts del calendari és aquesta: per llargs que siguen, només uneixen dos punts pròxims de la mateixa ribera del riu, fent una enganyosa corba en l’aire que et produeix la il·lusió que vas a creuar-lo. He aprofitat el temps al màxim, aquests dies, fent coses útils – i he alimentat així tots eixos projectes dels quals mai s’extingeix la brasa tot i el contacte persistent amb la realitat. Però arriba el dilluns, i quanta més carrereta has agafat, més gran és l’hòstia que et dones. I no perquè acabe el temps de no fer res important – sinó perquè comença de nou.

* * * * *

No sé si és motiu d’alegria o de frustració que la natura aquest cop s’haja avançat a la justícia (i mira que la natura s’ho ha rumiat una bona estona...). En qualsevol dels casos, els debats i els judicis al voltant del dictador tenien ja poc que veure amb la vida o la llibertat d’un assassí vell i decrèpit. És amb altres morts amb qui Xile ha de fer justícia – i amb més d’un viu segurament també.

[Entrada original ací]