RC - Assaigs

Com al 90% dels bloggers en català, a mi també m’han regalat els Assaigs de Montaigne aquest Nadal. La identificació és sorprenentment acurada, i funciona en tots dos sentits: més d’un dels qui no tenien encara un blog, l’han obert inspirats poc després de rebre i fullejar aquest regal exquisit.

Però de fer-li una ullada a llegir-lo va un bon tros. Hi ha els optimistes, que han començat a llegir-lo pel principi – valents! Hi ha els pessimistes, que han començat a llegir per allò de “Filosofar és preparar-se per a morir” – glups! I per últim, estem els realistes, que hem començat a llegir cautelosament: buscant a l’índex i començant pels capítols més curts – curtíssims, alguns. Així que, en total, duc llegides unes cinc pàgines plenes de llatinades i coses mig curioses, mig banals: tot plegat una lectura un tant erràtica, com ho està essent tot últimament. Em cal posar-me ordre – i de passada, em cal un ordinador nou, o si no és nou almenys que funcione.

[Entrada original ací]