Els grans herois de l’oficina són sovint els grans covards de sa casa. Tothom tria un heroisme de la seua talla.
No és el meu cas, almenys no encara. La meua batalla d’unes hores contra les altres no la perd ni la feina, ni la vida – sinó la son, aquest tercer que fa d’àrbitre, les separa i encadena. Si em contaren les hores despert, compliria els anys cada deu mesos...
[Entrada original ací]
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada