Supose que amb el costum el meu llenguatge, la meua mesura del temps i les tasques, les meues opinions sobre el que fa o deixa de fer cadascú, etc. s'adaptaran al que és corrent en aquest nou món descobert que és el de l'ensenyament. Però mentrestant, la meua queixa sobre els horaris i les feines que he hagut de fer durant el període d'avaluacions no sap expressar-se amb més rotunditat que dient: "estos dies estic treballant tant com he fet tota la vida!"
Ja parlarem d'ací uns anys, quan els privilegis hagen esdevingut rutina.
1 comentaris:
Novençà... Ja te n'adonaràs que tenim moltes vacances, però sense elles la feina seria insuportable: farien oposicions i qui les suspenguera estaria obligat a ser professot d'institut.
Publica un comentari a l'entrada