Retards

El semestre passat vaig veure com, a mesura que avançaven les pràctiques (els lliuraments successius amb què se'ns avalua a la universitat a distància) el cos, la ment i la bústia de correu anaven acumulant retards: primer algun enviament a mitjanit, en el límit dels terminis, després un dia, més tard algun naufragi en alguna assignatura de què em salvava gràcies a un cap de setmana d'ascesi i vida recollida... Fou difícil compatibilitzar l'horari d'oficina amb la vida acadèmica, però el resultat final fou fantàstic, i les ganes de seguir endavant, enormes. No seré mai cap gurú de l'impacte de les noves tecnologies sobre la societat, però almenys aquest meu esforç pseudo-doctoral suposa un pont, fràgil però valuós, entre moltes de les disciplines que he tractat i abandonat al llarg dels darrers anys: la Informàtica, la Investigació de Mercats, les Humanitats, i ara la docència. Igual de naturals em resultaven les pràctiques de criptografia que la lectura de Sloterdijk (que és una altra classe d'exercici de desencriptació - hermenèutica, crec que se'n diu), si és que hi ha alguna cosa natural que hom puga fer a certes hores de la nit, a banda de dormir.

El segon semestre va començar gairebé al mateix temps que la meua recent estrenada tasca docent. I si no per qüestions d'horari, sí per la disponibilitat de connexió o per la dificultat quasi física de seure davant l'ordinador a llegir o escriure després de més de tres hores de conducció diàries, el començament ha estat lamentable. El retard ara no se m'ha acumulat: senzillament el tinc ja d'inici, i estic cremant aquests primers dies de vacances en recuperar-lo com puc. Gràcies que, aquest cop, les vacances de Pasqua són més llargues que mai abans, i podré dedicar-me calmadament a alguna altra cosa.

De moment, tot i la pressió a què m'he vist sobtadament sotmès quan m'he pogut posar a participar en el Campus Virtual, ja anem traient algunes coses en clar de les meues noves assignatures. La primera és que, si no hi ha novetat, podré seguir tenint alguna vessant de la blogosfera com a matèria d'estudi - si això fa compatibles les meues dues inclinacions virtuals (l'estudi i la xafarderia), que siga benvingut. L'altra novetat, de què ja he parlat en alguna ocasió anterior, és el descobriment de l'obra de McLuhan, que m'ha resultat d'allò més inspiradora en el que hauria de ser un intent personal d'apropar-me als "media" - si és que ser la parella d'una presentadora de la tele no és ja una aproximació suficientment personal...