Dia del llibre

Avui, dia del llibre, no estaria malament fer penitència i tornar a dir que sóc home de pocs llibres (ja vaig parlar del tema en l'entrada anterior). No vol dir això que no llegisca: ho faig, i amb un interés i concentració que potser han distorsionat el propi acte de lectura, que no hauria de ser més que una forma relativament simple de plaer intel·lectual. Però una estranya amanida de blogs i d'apunts universitaris (bé, he de dir que ara ja són "articles acadèmics", però tant se val) ha fet minvar la proporció de llibres en la meua dieta lectora. Com que, al menys pel que fa a la Universitat, la meua vida acadèmica sembla tindre finalment data de caducitat (gener 2009), espere restablir un sa equilibri entre la pantalla i el paper imprès (i enquadernat) a partir d'aleshores. (No és la primera vegada que ho dic, això...)

Són molts els qui han volgut veure en els blogs una prolongació de l'activitat de creació literària: aquesta possibilitat, que és plenament legítima i respon a l'ús que de la tecnologia fan molts creadors (aprenents i consagrats, de tot hi ha), no sembla l'única ni la principal, i per això cal no magnificar-la d'una forma reduccionista. Primer, perquè això suposa bandejar (per una suposada manca de qualitat o de pretensions) molts espais personals a la xarxa que, sense fer literatura, acompleixen sobradament les seues funcions de comunicació, d'expressió personal, de creació de vincles virtuals, etc. I segon, perquè la comparació entre el blog i el llibre convencional, pel que fa a les fites estètiques que generalment s'aconsegueixen, resulta clarament desfavorable per al blog: sé que n'hi ha excepcions a la regla - però són justament les que la confirmen.

Jo mateix em vaig aproximar al blog des de pressupòsits distints als de la creació literària: d'això ja fa quasi tres anys (i algun dia hauré de refer ací mateix l'"historial" d'aquesta aproximació, encara que siga fent una tria de textos antics). Però en part això tenia a veure amb una visió (la meua) sobre la literatura que resultava potser excessivament reduccionista: en la meua idea del que podia ser la "literatura" estava bandejant la classe de gèneres (l'assaig fragmentari, el relat, fins i tot el vers) que millor sobreviuen a l'adaptació a la tecnologia d'Internet. Això, i la dignitat creixent (amb alts i baixos, és clar) que he intentat aconseguir en els textos que ací s'acumulen, em fan sentir ara més prop de l'etiqueta "literatura" de com podia sentir-me abans. Però el testimoni personal, la necessitat de trobar un cert ordre personal, i des de fa uns mesos, la tasca de creació de comunitat (de fer País virtualment, si ho preferiu) continuen essent les principals motivacions per a escriure ací, per davant de l'estètica, o de la creativitat.

Totes les anteriors matisacions respecte als excessos d'una postura excessivament utòpica o reduccionista respecte a la vessant i projecció literària de la blogosfera, no em fan sentir menys orgullós d'haver estat triat en l'antologia de blogs en català (antologia de "posts" de 2007, potser seria més exacte) que sembla estar a punt d'eixir al carrer, i de la qual podeu llegir més informació ací. És probable que la literatura no sobrevisqués sense aquesta classe d'optimismes: tampoc ho faria sense el diàleg i el matís dels qui potser no els compartim tan vivament. Siga com siga, no negaré que em fa il·lusió veure'm posat en un llibre, sense sentir que he abandonat aquest mitjà sense el qual mai hagués intentat escriure: si "literatura" és la categoria que se m'ha d'aplicar, a penes m'ha importat tot aquest temps i continuarà sense fer-ho a partir d'ara...