Oratòria imperfecta

Dijous passat vaig conéixer, finalment, Guillem Calaforra: m'havia convidat fa setmanes a participar en una sessió de l'assignatura del Màster que imparteix a la Universitat de València, i vaig acudir desvanit. El "meu" tema era la blogosfera, i les noves formes d'escriptura (de recepció, de filtre, de promoció) que la xarxa ens oferia. Em va intimidar un poc haver de parlar de les nostres petites dèries electròniques, de les nostres ciberutopies de província, després que Guillem hagués fet un recorregut (ràpid, per exigències del temari) que passava per Montaigne, Pla, Fuster, i els nostres assagistes i crítics actuals. Però encara en vaig traure profit: escoltar la resta de les sessions d'aquest dijous em donà la primera visió de conjunt que he rebut mai d'un "gènere" pel qual sent una afinitat més instintiva que no informada, conscient. Vaig tornar a casa encantat amb l'experiència, amb ganes de llegir molt més i de continuar escrivint poc a poc.

La participació en el Màster em va recordar la forma apressada, imprecisa, atrotinada, en què explique en veu alta algunes de les meues idees sobre la cultura. La meua feina, generalment (i no només des que sóc professor de Matemàtiques) sol consistir en fer entendre algunes idees tècnicament complexes: la redundància, la lentitud, i sovint la més pedestre analogia són recursos legítims, que m'esforce per dominar cada dia més. En canvi, si hom ha de parlar de la Passió Segons Sant Mateu, o de les fantasies i prejudicis al voltant de la literatura electrònica, són altres les qualitats oratòries que ha de saber desplegar: correcció i varietat lèxiques, metàfores i cites, una graciosa i natural evolució del discurs, i qui sap si alguna dosi d'humor i d'ironia. Dir que estes darreres virtuts estan lluny del meu abast potser fóra d'una improcedent falsa modèstia: simplement ocorre que tinc escasses ocasions de practicar-les, i sempre ho faig "contra el rellotge", amb la sensació d'estar furtant-li el temps a la meua audiència. Si sospite que escric millor que parle deu ser per això: gràcies a l'hàbit i el temps de relectura i revisió que acostume a dedicar a aquestes i altres anotacions.

Intentaré tenir presents les meues limitacions com a orador en la meua pròxima cita cultural pública, que és fer d'amfitrió i de presentador de Tobies Grimaltos i el seu llibre ("Idees i paraules") el pròxim dia 20 de Febrer, divendres, al Casal Jaume I de Gandia. Ordenaré millor les meues anotacions esquemàtiques, i escriuré alguna que altra frase per a recolzar-me, per a no extraviar-me en el discurs. Ja vos faré més "propaganda" els pròxims dies, del llibre de Tobies i de la presentació que en farem: aquestes encarnacions d'allò que és quotidianament virtual i distant mereixen ser adequadament anunciades, celebrades, compartides.

5 comentaris:

Vista Parcial ha dit...

I jo, aleshores, què faré? Ja estic nerviós de pensar que hauré de parlar. No t'ho creuràs, però parlar en públic sempre em crea ansietat.

Guillem Calaforra ha dit...

Per la part que em correspon, Emili, t'estic molt agraït per la visita i per les explicacions, tot plegat molt agradable. Espere que el poc públic que tinguérem haja aprofitat tant com jo l'estona d'aquest dijous. M'alegre, també, perquè veig que no vaig errar ni un pèl en la tria de convidat. Pots estar ben segur que la teua retòrica oral i pública és d'un nivell molt bo. En fi, em remet a l'entrada del Quadern gris de l'altre dia, interpretada a benefici d'inventari: la vida és infinitament més interessant, rica i plena de matisos que l'escriptura...
A veure quan ens tornem a veure en viu!

Emili Morant ha dit...

Tranquil, Tobies: alguna cosa treurem en clar. És la primera vegada que presente un llibre, així que no seràs l'únic amb uns pocs nervis.

Doncs això, Guillem: trobarem l'ocasió de veure'ns de nou.

De passada, Guillem: a continuació tens l'enllaç on el propi Tobies confirmava el "tinglao" que té montat per al pròxim 11 de Març sobre "Pensament i assaig literari". Depenent de què hi haja pel matí, que és quan puc acudir, em plantejaré anar a València eixe dia de visita: però els que esteu allà no s'ho perdeu, que la cosa promet.

http://vistaparcial.blogspot.com/2008/11/cofirmat.html

Vista Parcial ha dit...

Emili, Guillem, lamente dir-vos que "por poblemas ajenos a nuestra voluntad", el "tinglao" s'ha posposat i serà el dimecres 29 d'abril. Ja ho diré també al blog.
Una altra cosa que us interessarà és que, per fi, aquesta setmana ja tancarem la convocatòria del premi d'assaig de la Càtedra Blasco. Supose que es farà públic aquesta setmana que comencem demà. Es tracta d'assaig filosòfic, polític, sociològic, antropològic... El premi és de 10.000 euros. El termini de presentació és fins el 15 d'octubre i el veredicte es farà públic el 21 de desembre. Assagistes de l món, comenceu a esmolar les llapisseres!
(També ho diré al blog)

Guillem Calaforra ha dit...

Jo m'hi apunte, però per pur esport (lasciate ogni speranza voi ch'entrate...).