Sanus

Aquesta nit ha mort l'alcoià Rafael Sanus, que fou bisbe auxiliar de València. Jo el recorde, vagament, d'alguna visita pastoral al meu poble quan jo era xiquet i anava a "doctrina". Però sobretot el recorde perquè ell fou col·legial primer (com jo) i després director del Col·legi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot, i allà acudia, entre altres ocasions, als actes d'inauguració del curs. Fou en un d'aquells actes, no sé si coincidint en el temps amb la polèmica pública que mantingué amb l'ex-arquebisbe de València (del qual depenia jeràrquicament com a bisbe auxiliar) que va pronunciar una frase, en un sermó, que em quedà gravada a foc en la memòria: "Cada volta que l'Església s'acosta al poder s'allunya de l'Evangeli". En boca d'un ateu, d'un crític "des de fora", una afirmació com eixa no passaria de tenir un cert valor lògic de veritat, en la mesura en què allò que diu es correspon fidelment amb l'òbvia discrepància entre la radicalitat del missatge evangèlic i el forçós pragmatisme d'una institució poderosíssima com ha estat i és l'Església. Però quan algú com Sanus assenyala aquestes mateixes qüestions, les paraules deixen de ser purament descriptives i arrosseguen amb elles tot un seguit d'implicacions vitals, ètiques: amb el missatge, es transmeten alhora un problema i una esperança per a resoldre'l. Almenys per als qui, com jo, encara creiem que aquesta complicada tensió entre el món i la creença pot infantar un home millor, una vida més digna, un món menys cruel.

Hui mateix, a poqueta nit, faré per quarta vegada de padrí de confirmació, en aquest cas del meu cosí (i fillol!) Salva, en una cerimònia que a mi m'agrada especialment, per les oportunitats que m'ha oferit d'estar al costat dels meus cosins i germans ja adults (bé, deixem-ho en adolescents) i perquè és un acte senzill i barat. No sé si en l'acte es farà alguna referència a Rafael Sanus, però almenys he volgut fer-la jo ací. Descanse en pau.