RC - Indiscrecions

Fonts diverses m’han informat repetidament que és un idiota irrecuperable. Però fins ara he tingut la mala sort de coincidir amb ell només en ocasions on hi acudeix gent encara més estúpida, privant-me d’assaborir íntimament eixos trets i actituds que fan que no hi haja dos idiotes iguals. Amb tanta competència i de tant nivell, el pobre queda deslluït – hauré de donar-li la seua pròpia oportunitat.

I fins ací puc escriure, que si sóc més indiscret em nomenaran president del Reial Madrid – sense eleccions, ni res, total per al que serveixen després...
Un bloc per a Ramón (jo no, l’altre, el Calderón), que l’home necessita sincerar-se, però ja!

* * * * *

De passada: això de la intimitat és una cosa ben relativa. En un extrem, la intimitat per a Julián Muñoz només comença quan entra a la dutxa – i tot i així, un cop dins la presó tothom acaba baixant la guàrdia més prompte o més tard. Però per a la gent que de veres sap separar el que és de domini públic del que és absolutament privat, els gestos més irrellevants poden significar autèntiques obertures al món, actes generosos de complicitat. Una frase amable d’un doctor esquerp. La serventa de Vermeer soltant-se el pèl per a posar. Els calcetins de colors d’una desconeguda – no diré “calces”, perquè per als de “dalt” eixa mateixa paraula cobreix parts del cos que estan més amunt que per als de “baix”, i ja tenim disputes suficients entre catalans i valencians com per a afegir-ne de noves.

Arribarà un moment en què ja només la gent discreta aconseguirà sorprendre’ns.

[Entrada original ací]

1 comentaris:

Emili Morant ha dit...

COMENTARIS ORIGINALS

No haguera passat res si hagueres escrit "calces"... això li va passar a tot un cardenal de l'Església
valldalbaidi | dilluns, 29 de gener de 2007 | 19:46h
Monsenyor Vicent Enrique i Tarancon, va ser bisbe als 40 anys a Cataluunya (bisbe de Solsona), i en un sermó digué allò que les dones havien d'assistir als oficis sagrats (a missa) amb calces. No veges com es quedaren les forces vives del poble on feia la visita pastoral. Per tant, als de més edat ja els devia sonar la doble accepció del mot.
Cordialment

Sobre la indiscreció
Maria | dimarts, 23 de gener de 2007 | 11:17h
El comentari de la presó i la indiscreció em recorden a la perruquera gallega (que està trencant amb els mites gallecs, ara per ara), que l'empresonaren per error a Cancún i ara mira, perduda ja la vergonya, s'ha apuntat a eixir tal com va arribar al món a l'Interviu. L'hem vista emmanillada i nua -al contrari del que sol passar-, i hem sentit la seua idiotesa -que no sé si arriba a competir amb el paio aquest a què et refereixes-. La xica, sincerament, ha perdut qualsevol encant que podia haver tingut en el termini d'un mes. Què se n'ha fet, de les femmes fatales? Veus? Elles sí que en sabien, de discreció. Estil, estem perdent l'estil...

Qui és més indiscret l'idiota o el què és deixa portar per idiotes.
Anònim | divendres, 19 de gener de 2007 | 22:09h


Com gosa parlar Ramó Calderó de les vaques sagrades sens què siga bé.
Anònim | divendres, 19 de gener de 2007 | 22:07h
L'autocritica és bona.
Però en public i contra l'imatge d'uns jugadors.