La impossible avantguarda

L'originalitat, si és una virtut (cosa que em fan dubtar sovint), està clarament sobrevalorada. En un món cada cop més ple de gent que creu tenir coses a dir, i que les diu desvergonyidament, la pretensió de dir quelcom de nou, trencador, inaudit, sorprenent, és tan legítima com ha estat sempre, però cada dia que passa més ingènua. Si encara subsisteixen aquests intents, simulacres de revolució, és perquè l’home és finit, el seu coneixement i memòria imperfectes: fa massa poc que trepitgem aquesta vall per a saber separar un crit novell d’un eco esmorteït.

El creador separa el món en dues regions: allò que ha estat ja dit i allò que no, i tot seguit creu desplaçar-ne la línia divisòria, conquerint un tros de silenci. L’home d’ordre separa el món en dues regions: allò que hem escoltat i recordat i allò que hem oblidat o que ignorem. El creador vol emigrar i eixamplar fronteres, l’home d’ordre posar carrers quadriculats i estacions de metro amb un mapa a l’entrada. No és més humil ni menys ingènua aquesta darrera pretensió de vèncer el caos: la qüestió, a hores d’ara, és esbrinar si ens és més necessària.

Mentrestant, i per si de cas els homes d'ordre fracassem en l'intent, vosaltres continueu creant.

3 comentaris:

Emili Morant ha dit...

El comentari anterior, que fou escrit (i posat en la nevera) fa més d'un mes, fou inspirat per la meua incapacitat per a enllestir, polir, i millorar una xicoteta obra de creació. Res de l'altre món: un poemeta per a una falla.

Un mes després, el poema està acabat, i a punt de publicar-se. Algun dia el penjaré ací o faré el comentari sobre el tema. Però les hores (moltíssimes) que em va costar enllestir-lo i quedar satisfet del resultat em confirmen la tesi parcial, ací obscurament esbossada, que hi ha gent per a crear i gent per a posar ordre, i que no m'importa gens ser catalogat entre els de la segona espècie...

Juli Capilla ha dit...

I a l'hora de crear literatura, també és molt important posar-hi ordre, no creus? Per tant, la teua condició -i virtut- en posar ordre sobre les coses palesa les teues potencialitats de creació. Idò, ànims, Sr. assagista...

PD Ens veurem demà a la paella. Visca Catalunya!*

* Pels que no ho sabeu, no es tracta de cap exclamació patriòtica, sinó una brometa familiar a propòsit de la nostra sogra (d'E i de J), que honora Catalunya sobre totes les coses...

Miquel Sirera ha dit...

El creador no parte de la nada, muy al contrario es complice total de lo sucedido y de lo que le sucede. El creador, "de verdad", muchas veces se juega el físico, incluso la cordura en su movimiento de escarbar en el caos en busca de tesoros. El hombre de orden se podría decir que está detras de la frontera, y lo que hace es disponer lo que le llega en montones perfectamente clasificados a la espera de que cada obra, idea o visión encuentre su espectador o usuario, + o -.

Esto de momento.