La llei i la trampa

A l'hora que escric açò, i també a l'hora (demà al matí) que ho veureu publicat, no sé si sóc una persona activa, una persona aturada, ni quan ni on hauré de donar la meua pròxima classe de Matemàtiques. En realitat he tingut eixos dubtes, i la consegüent sensació de desànim, durant tot el Nadal. Però fins avui, aquesta estranya vespra del no-sé-què, havia preferit no parlar-ne.

Intentaré contar breument una història que podria ser ben llarga i rebuscada. El darrer dia de classe del primer trimestre se'm va comunicar, indirectament, que el professor a qui substituïsc pensava donar-se d'alta el primer dia de vacances i tornar-se a donar de baixa (més concretament: encetar un permís especial sense sou que ja té concedit) just després de les vacances. És a dir, que ell no pensava tornar a xafar l'institut, però que amb aquesta acrobàcia administrativa (més freqüent del que jo sospitava, pel que es veu) em deixava sense cobrar les vacances de Nadal, sense poder inscriure'm a l'atur durant aquests dies que en principi no sé si he estat treballant o no, i sense una possibilitat fàcil de continuar donant classe a l'institut on estava (ja que eixa discontinuïtat en la plaça farà que vaja a mans d'un altre substitut). Tot el que us he contat, i les distintes solucions i complicacions noves que puguen sorgir a partir d'ara mateix, són hipotètiques, només basades en el que m'han dit fonts versemblants: no he vist ni un sol paper que jo puga usar al meu favor (o que m'haja enviat ja a l'atur sense jo saber-ho encara).

No aprofitaré aquesta anècdota per jutjar ningú ni per treure conclusions d'una situació que està del tot en l'aire. Només volia cloure aquesta entrada reflexionant sobre un detall: quan més "garantista" (burocràticament estricte, procedimentat) és un sistema (i el d'assignació de vacants i substitucions suposadament ho és, com tants altres de l'administració pública), més eixampla la diferència entre fer trampa i no fer-ne. Situacions que cara a cara, de persona a persona, serien vergonyoses, injustificables, poden ser immaculadament posades en paper - i segellades i gràcies i que passe el següent. Situacions humanament comprensibles, com per exemple que jo pogués continuar donant classe a l'institut nocturn que està a dos quilòmetres de ma casa sense que hagueren de dur (i fotre) un altre substitut de vés a saber on a treballar fins les onze de la nit, depenen en última instància, de l'enginy amb què puguem batallar contra la burocràcia. No vaig a moralitzar, ara, deixem-nos d'hipocresia: només espere el dia que em toque fer la trampa a mi - i si poguera ser demà, seria fabulós.

8 comentaris:

Browner...Seguro? ha dit...

No em crec que tu vulguis fer aquest parany, coses així són les que creen la dolenta fama en general dels funcionaris, si ells no tenen cap estima pel que fan com se'ls va a apreciar i els mes lamentable és que paguen justs per pecadores i els que si són responsables amb el seu treball que els hi ha, passen desapercebuts.

guillem ha dit...

Estic d'acord amb el Browner o Marronaire. Si estigueres disposat a fer-ho demà mateix no hauries escrit aquesta entrada que, amb la modèstia de no voler jutjar, deixa entreveure una justa i justificadíssima indignació. No tots els funcionaris som tan cabrons com el qui fa aquesta mangarrufa indecent i inacceptable.

Emili Morant ha dit...

Potser he exagerat al final, quan he dit trampa. L'he feta, en certa manera: però com qui demana saltar-se la cua de l'hipermercat per a pagar un sol article, no com qui el furta i se'n va sense pagar-lo...

Aquest matí he hagut de fer un esprint cap a la seu central de la Conselleria, mostrar un paper de la direcció del centre que exposava la situació i demanava la meua continuïtat, i suportar unes poques males cares i un moment d'indecisió burocràtica abans de tornar a casa tranquil, sabent que continuaré de professor nocturn almenys durant els pròxims tres mesos (exactament fins el dia 8 d'Abril, que és Dimecres Sant, curiosament). Podria dir que més que una trampa, han fet una "excepció", bastant freqüent pel que he pogut escoltar a Conselleria... i que podrien no haver fet si hagueren estat de mal humor.


disculpeu

no se quina tecla he apretat que s ha fotut el teclat i ara no van els accents ni res, he de reiniciar l ordinador de l institut des del qual vos escric

deu haver una tecla "blavero mode", pero no la trobe per a desactivar la, potser es cosa de fondemorrr, com en angles no hi ha accents...

en resum, que he quedat el millor que podia quedar: no cobrare vacances pero seguire treballant tres mesos mes al meu institut i amb els meus alumnes, als quals els tinc ja un apreci especial...

Emili Morant ha dit...

Ja van els accents. No hi havia conspiració anticatalanista, només paranoia.

En resum: tot s'ha arreglat "in extremis", però raonablement bé, donades les circumstàncies. He fet bé (crec) d'escriure la nota, que reflecteix el meu estat d'ànim d'aquestes vacances. I no lamentaré que haja quedat tan ràpidament obsoleta...

Enric Senabre ha dit...

El que t'ha passat és el que hauria de passar sempre, i no com a excepció, ni amb aquest recorregut que t'han fet fer. Això és funcionar bé, i ixen guanyant tots. Però no hauria de ser excepció.

Emili Morant ha dit...

Tens raó, Enric. La qüestió paradoxal és que, molt probablement, la "humanització" de la burocràcia en aspectes com el que he exposat i mig "criticat" ací tindria com a conseqüència un augment de la "corrupció" pura i dura en processos que haurien de ser més transparents. Flexibilitzar, per exemple, el sistema de substitucions de professors per a que hom pogués triar no treballar una temporada a canvi d'esperar una feina més pròxima i no gastar-se el sou en gasolina (posem per cas), podria degenerar molt fàcilment en processos paral·lels i opacs de "reserva de places" i coses per l'estil.

De tant en tant, recordar que la burocràcia (i les seues estupideses i crueltats) té un sentit pot servir de consol per als qui es veuen puntualment perjudicats: és una espècie d'spinozisme de butxaca, en què l'ordre superior en què ens veiem immersos redimeix les nostres particulars derrotes administratives...

Juli Capilla ha dit...

Emili, m'he assabentat que continues a l'institut de Gandia: me n'alegre molt per tu. Almenys, ja "??-??-??" que t'ha gastat un impresentable ha donat pas a una notícia agradable.

Records des de l'exilli.

Rosa ha dit...

M'alegre que continues tres mesos més a Gandia. És indignant el que fan algunes persones, fet que alhora desprestigia a tots i totes que treballem per a l'administració pública. No tots/-es som iguals. Alguns estimem la nostra faena i per això no fem eixes "trampes".
Salutacions, hui des d'Oliva, però a partir del dilluns també des d'Albocàsser.