Una pausa

Aquest mes de desembre podria ser l’últim de “La vida diferida”: si no canvie d’opinió durant les pròximes setmanes, és ben probable que aquest blog faça un punt i a part a final d’any, i que em prenga unes vacances “blogger” d’uns mesos (potser dos o tres, potser més). He fet aquesta classe de pauses en les meues etapes anteriors a la xarxa: uns pocs mesos sense escriure i després torne amb més ganes, però pocs de vosaltres heu conegut els meus inicis.

Com a “projecte”, aquest meu blog comença a donar senyals d’esgotament: el títol ha perdut bona part del seu sentit (que si no l’heu intuït mai prové d’una de les darreres anotacions del meu blog anterior), i la meua forma d’escriure s’està ressentint de defectes que, curiosament, crec haver sabut evitar en un passat no tan llunyà. Faig articles massa llargs per a llegir en pantalla, escric massa sobre llibres (la lectura dels quals no és sinó una perifèria de les meues interaccions reflexives amb el món), i continue sense parlar d’alguns dels temes que més em preocupen, m’apassionen, m’interessen, com si una estúpida autocensura (que res té a veure amb la “privacitat” meua ni d’altres, sinó amb els “moments” i els “contexts” de l’escriptura) només em permetera posar damunt la taula una part de les meues inquietuds, dels meus dubtes, de les meues escasses conviccions.

Malgrat tots els motius que explique, l’humil balanç que puc fer dels meus últims dos anys i mig escrivint ací és sobradament positiu com per a sobreviure a l’autocrítica. He aconseguit unes quantes coses valuoses. La primera: conèixer gent, ja que escriure un blog és el millor incentiu per a llegir la classe de coses que altres han decidit contar tan lliurement com has fet tu. La segona: fer país, perquè cada cop que he anunciat un acte, n’he fet un resum, he comentat un llibre, o he explicat la meua vida en la meua llengua, li he donat un alè de vida al meu poble. I la tercera: incorporar definitivament l’escriptura a la meua petita llista d’habilitats; he fet de músic, matemàtic, home d’empresa, professor de secundària, i crec que ja podria dir-ho també, de “blogger”. Certament, he fet millor la resta de coses que escriure, però sense el blog ni tan sols podria haver-ne donat testimoni.

En qualsevol cas, el que no m’agradaria és deixar de llegir i comentar en els altres blogs. Fins i tot és la meua intenció dedicar un treball acadèmic (que estic ja tardant massa temps en concretar) a algun aspecte de la blogosfera, que és el que em falta per a obtenir el títol de Màster que, curiosament, vaig començar a estudiar al temps que obria aquesta pàgina. Entre unes coses i altres, que ningú diga adéu, que vindré de visita, com els jubilats...

8 comentaris:

Marta ha dit...

Em comforta pensar que només són unes vacances.

Vent d Cabylia ha dit...

Home, si no ja te val... ;-)

Vista Parcial ha dit...

Sabrem esperar. No t'estranye si t'imite.

Gregor Samsa ha dit...

Mmmm, no sé què pensar-ne. "Pa bé que siga", diuen les iaies. Sí, però...

Jesús Párraga ha dit...

Hale! Tothom de vacances! Quin País, Senyor! Bé, Emili, espere que tornes aviat.

Emili Morant ha dit...

Serà suficient esperar a tindre "el mono" de nou. És bo, això de fer pauses. Si em conec bé, m'estranyaria molt tardar més de quatre o sis mesos en obrir de nou la paradeta, tan aviat com tinga ganes i idees. Una d'aquestes "idees" tan simples és la de pensar alguna cosa com seccions, etiquetes, etc.: tindre alguna classe de guia sobre la que acumular notes, per a no tindre la sensació de "dispersió" que transmet la varietat d'aquestes notes.

Si he d'interpretar les suspicàcies de "uela" de Guillem (recentment metamorfosat en el senyor Samsa), fan referència a la possibilitat, insinuada en públic i confessada en privat, de que aquesta classe de notes abandonaren la xarxa per a passar al paper - a un projecte obertament, i explícitament "llibresc", literari, o com vulgueu dir-li. No sé, no sé. Si de la meua reflexió vacacional el que naix és un bon projecte pel qual pague la pena "renunciar" a la blogosfera, m'ho pensaré. Però no ho veig clar. Les ocasions en què m'he fet una idea clara, un guió, un esquema (detallat, explícit, realista) de "quin llibre podria (hauria de?) fer jo" el projecte resultant ha estat bastant distint del que estic acostumat a fer ací, de forma que he perdut ràpidament l'esperança de poder aconseguir-ho. Així que és molt més probable que torneu a saber de mi el dia que li canvie el títol a aquesta mateixa pàgina que xafardejant els suplements culturals...

Anònim ha dit...

Potser t'ha arribat l'hora de llegir - o de rellegir - El quadern gris; en especial, els passatges en què Josep Pla es deixa guiar per Alexandre Plana pel que fa a la manera d'escriure. Potser això et faça escriure els posts d'una altra manera, més sintètica. Aquests passatges són un autèntic desinfectant per als qui alguna vegada han intentat escriure. Estic segur que si els lliges, et vindran ganes de tornar a escriure, tot i havent fet abans tabula ras de tot el que has escrit abans.

Emili Morant ha dit...

Prenc nota: he llegit Pla "a mitges" i molt malament. I encara menys puc dir de Fuster. Estan a la llista - encara que hauria de dir que fa massa temps ja que estan a la llista...