Poema faller 2010 (2/2): Odisseu al país de les falles

Odisseu al país de les falles

(Un tribut en hexàmetres clàssics al gran Carles Riba,
de qui hem celebrat el mig segle de l'últim viatge.)

I

Quan Ulisses desperta expulsat per les ones vinoses,
nàufrag en platja dubtosa, veu com es mullen les cuixes
lúbriques joves falleres que a càmera riuen i juguen.
"On m'ha dut Posidó el rancuniós?", els demana amb temença.
Com un cor de bacants enfollides, voltant-lo responen:
"Ets benvingut al país de les flors, de la llum i l'amor".

II

Ja en la ciutat els monarques fan els presents d'hostatgia.
Tan elegant és el rei, delerós de la porpra fenícia!
És la reina de Safo i Dionís seguidora secreta!
Edificis enormes li mostren (que creu fets pels Cíclops).
Tot és veloç a València: carros que empolsen l'estadi
i vaixells que la brisa fa moure tan ràpids com Hermes.

III

Les festeres lascives permeten a Ulisses que dorma
al casal del seu barri i l'heroi, embellit per Atena,
torna el favor convidant-ne un parell cada nit a l'alcova.
L'home madur de la pell salabrosa se'ls fa irresistible:
múscul, enginy i un passat misteriós que a les dones encisa
(si de la dea s'acaba el vigor, anirà a la farmàcia).

IV

Entre olives, cacaues, tramussos i un vi sense mescla
són abundoses les carns del sopar a què Ulisses conviden.
Els festers vanitosos tornegen per dir la més grossa
i ell els supera narrant amb detall les batalles de Troia.
Quan li expliquen les regles del truc les partides comencen.
Transformada amb brusó, li és Atena parella de cartes:
sort de deessa i astúcia d'heroi la victòria asseguren.

V

Del que ha vist, Odisseu donarà al monument testimoni,
mans de guerrer combatran el cartró acolorit i la fusta:
Menelau ben banyut, sobreeixint les mamelles d'Helena,
la ira d'Aquil•les (xiquet malcriat!), els companys itaquesos
transformats en porcs per la bruixa, i perduts ja per sempre...
Ans quan per fer de l'esposa un ninot la memòria escorcolla
cau vençut per l'enyor: "Sóc ja vell, m'he cansat d'aventures,
vull tornar amb Penèlope", diu, suplicant que l'ajuden.

VI

Melangiós, no gaudeix recollint tots els premis que guanya:
quan al final de la nit la traca evapora una vida
de records de cartró, Odisseu s'afegeix a les llàgrimes.
L'endemà li és cedit un veler rapidíssim que el torna:
Ítaca òrfena espera el seu rei, pretendents la depreden.
Quan s'assabenta del caos de l'illa, desitja venjar-se,
però entén que són massa enemics. Impotent, es retira
amb la muller d'amagat i pren rumb al país de les Falles.

VII

Odisseu, jubilat, s'ha comprat un xalet amb piscina
(que no sap si és legal, ni ho pregunta), corona una serra
que arracona una vall de bellesa infinita, i tan fèrtil!
Tarongers, oliveres, marjals i la platja primera
en què amfitrions generosos de grat l'acolliren amb festes.
Un geriàtric d'idil•li amb la dona vint anys bandejada:
savi s'ha fet, i ha comprés el que volen dir les Ítaques.

(Publicat al llibret de la Falla Mosquit del Grau de Gandia, 2010; explicació ací)