EM - Diggers d'ahir i de hui

Confesse que, mentre escrivia al meu treball final de carrera sobre un grupuscle comunista anglès de mitjan segle XVII (els “diggers”), m’he sentit implicat i identificat amb ells en un grau que no acostume a permetre’m amb els idealistes de tota mena que ens són contemporanis. La meua hipocresia, sempre atenta, em diu que si als nostres conciutadans d’avantguarda els oferiren triar entre que jo els donés la raó, i que els la donés el temps, triarien això segon. Així que deixaré que la posteritat diga que jo era un simple home del meu temps, i ells uns precursors, uns pioners incompresos. Fins aleshores, mentre no disposem de l’avantatge que la perspectiva ens ha de donar sobre nosaltres mateixos, hem d’anar tirant amb els nostres judicis fal•libles.

(un extracte del treball...)
El seu escàs nombre, i l’esperit pacifista que els inspirava, va fer impossible en tot moment que els “cavadors” s’acostaren a les seues metes, les del sector social que més acusadament havia patit els efectes econòmics de la guerra civil. Una bona dosi de messianisme purità els convertia en relativament inofensius per als dirigents de la revolució [...]. Per tot plegat, llur contribució cau clarament dins la tradició utòpica, teòrica, més que en la llarga seqüència de revoltes populars i violentes que sovint no s’han inspirat en altre ideari que la misèria.