What is this thing...

Una de les millors coses de Youtube són els vídeos musicals: en funció de la qualitat (o la popularitat) de la música que algú ha penjat, hi ha tot un seguit de comentaris més o menys discrepants, d'entesos, intèrprets (o flipats de tota classe) que ajuden a afinar i entendre millor les diferències entre versions, entre formes de tocar un instrument, de cantar, etc. Deu passar amb tota classe de vídeos: els d'Operación Triunfo, els de Beioncé i els de Tony el Gitano, però m'ha fascinat poder explorar eixa possibilitat en la classe de música que més m'agrada, com la clàssica (sobretot) o el jazz (a temporades: la meua matèria sempre pendent). Duc uns quants dies examinant versions distintes de Chopin per alguns dels millors pianistes clàssics del segle recent, però hui he fet algunes cerques sobre jazz que m'han dut a escoltar de nou un músic fabulós, el trompetista Wynton Marsalis. Fins on arribe a entendre d’aquestes coses no és cap revolucionari ni ha obert cap nou període o tendència, però com a intèrpret és d’una claredat en el so, una expressivitat i un virtuosisme que em deixen bocabadat.

El jazz potser ha estat la meua oportunitat perduda com a músic. Després d’haver abandonat els meus estudis de piano clàssic, podria haver passat bones estones tocant en companyia, polint una miqueta la meua inventiva harmònica i el meu costum d’improvisar i fer variacions. Fins i tot com a oient, ja no com a pianista, podria haver-me endinsat en un univers musical que continue coneixent només d’una manera tòpica, amb un bagatge escàs de discos i mites. Però no: he perdut el temps en altres coses. A falta de majors sofisticacions, podem gaudir almenys d’aquest “What is this thing called love”, magistralment tocat entre amics en un d’eixos locals que no vaig visitar a Nova York, ara no recorde si per falta de diners o de pressupost...