Una cloenda feliç

Aquest ha estat un any miraculós. Marta i jo ens hem casat, hem obtingut les nostres places com a docents i ara esperem una criatura (no sabem el sexe, encara) per als inicis del pròxim estiu (Marta ho va comunicar fa uns dies, després d'esperar-me inútilment per a que férem un anunci simultani). Tot plegat és fruit de les nostres millors voluntats adobades amb constància, esforç i alguns sacrificis; d'un programa de vida que, tot i desplegar-se d'acord amb una modesta racionalitat pràctica, en els seus resultats excedeix qualsevol càlcul utilitarista, qualsevol consideració sobre els nostres mèrits o expectatives. Hem tingut molta sort, i ens caldria ser-ne ja tres per a poder compartir tanta gratitud.

Com ja vaig comentar, estaré una temporada sense escriure (quasi me les havia agafades ja, les vacances: un poc més i se m'oblida acomiadar-me). El que vull és que el dia que torne no em falten coses bones que contar. Mentrestant, vos desitge que tingueu un any 2010 almenys tan bo com el meu 2009.