I will survive

Anys i anys d'ofrenes a la deesa Rutina semblen, per moments, haver resultat inútils. Però m'alegra poder compartir, encara que siga borrosament, una intuïció: després d'haver escoltat durant mesos com de negre era el cau on pretenia ficar-me, em veig forçat a celebrar cada punt de llum - i els he vist. L'adolescència és simplement la natura humana posada a bollir. El primer contacte amb el vapor m'ha embafat les ulleres, certament: però aprofitaré per a netejar-me-les.

De la bellíssima ciutat de les palmeres, i de la profunda vergonya que sent per no haver-la visitada mai abans, parlaré un altre dia. De Fidel Castro, que m'ha honorat renunciant al seu lloc de treball el mateix dia que jo, també: no és l'únic en què hem coincidit el Comandante i jo...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola! Em fa gracia que tu i jo entrarem oficialment a una aula per primera volta el mateix dia. Clar que sobreviuras. I jo tambe -espere, i si no, ja li he dit a la mare que m'espere a l'aeroport amb una paella enorrrme-. Amb l'edat em faig nyonya i enyoradissa, pero sobreviurem...

Juli Capilla ha dit...

Clar que sobrevivireu tots dos! Els alumnes no mosseguen: la gent en parla i diu coses estrambòtiques. La meua curta experiència dins les aules va ser ben rica i productiva. Sens dubte, els alumnes són el millor de l'ensenyament, un privilegi que ara trobe a faltar i que sempre recordaré amb nostàlgia.

Ànim a tots dos!