Bons però no imbècils

És legítim matar per una idea, per un objectiu polític? Tot depèn: si ets capaç d'encaixar les paraules "nogensmenys", "àdhuc", i "mutatis mutandis" en la mateixa frase, pots arribar a fer creure que sí, que potser tens raó. No guanyaràs el combat, ben probablement (o això vull pensar) però una mica de retòrica et pot fer durar unes quantes rondes dempeus, o fins que perdes pels punts al final.

Hauria de ser obligatori, si no en l'ESO sí en el Batxillerat, exercitar l'apologia del terrorisme fent redaccions, per a després poder rebatre-les: en Llengua (Valencià o Castellà, m'és igual), en Filosofia, o en "Education for the Championship". Aquest esforç intel·lectual, fet en condicions controlades (per això no crec que fóra massa bo intentar-ho en l'ESO, vés a saber amb què es queden), podria tindre un curiós efecte sobre els qui ara són alumnes i demà seran ciutadans: aconseguir fer-los bons sense pagar el preu de fer-los imbècils. Perquè l'obsessió (política, mediàtica) per dir tothom les mateixes obvietats, o per barallar-se perquè no tothom les diu cada cop que hi ha un atemptat terrorista més a prop o més lluny, no resulta massa formativa ni enfortidora del nostre esperit democràtic i de convivència.

I aquestes són les coses que són més fàcils de dir quan aparentment no hi ha motiu immediat, quan no ha mort ningú recentment i no assistim a la paràlisi comunicativa i intel·lectual que succeeix a cada assassinat polític. Perquè si parles aleshores, en comptes de dir tothom les mateixes obvietats contra "ells" (que no serveix de massa) passen a dir les mateixes estupideses contra "tu" (la qual cosa encara resulta més molesta, i contraproduent).