Horaciana LI

aquest any miserable
mmviii d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent baydal, desterrat a florència o barcelona;
guillem calaforra, a valència
- diuen pel veïnat que escolta, de nit, música màquina,
i circula un tenebrós prestigi -;
urbà i tobies recorren llibreries,
jo escric i enyore burjassot
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, veu passar els bòlids.
no crema el que escrivim: només ho ignora,
ja té altres pantalles en què extraviar-se.

[dedicat, com no, a tots els blogaires que no cabien en esta breu paròdia, als qui desitge un feliç any (dos mil) nou]

10 comentaris:

Emili Morant ha dit...

El text original de l’horaciana LI de Vicent Andrés Estellés és el que he copiat més avall: tot un testimoni d’una època de resistència, de silencis, d’exilis (no sempre metafòrics o interiors) i d’esperances. Si ara continuem resistint és perquè ells ho aconseguiren fer abans. Potser només ha canviat que ara en som molts més, i amb més mitjans: que servisca aquesta meua paròdia hipertextual com a tribut i com a consigna de la nostra trinxera digital.

aquest any miserable,
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicenç ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
- diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina,
i circula un tenebrós prestigi - ;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre.

Guillem Calaforra ha dit...

T'acabes de guanyar un carakhillo bonus extra per aquest exercici admirable de paròdia literària, o literarioideològica. I per la part que em toca, és clar, tan hiperbòlica. Apunta-ho a la columna del "debe".

Emili Morant ha dit...

L'alternativa era fer-te recórrer perplex la ciutat (que crec que ho fas, també), però se m'ocorregué això de la música màquina... Del tenebrós prestigi ja no sé dir tant, són exigències del guió: des del teu admirat Fuster no hi ha hagut prestigis tan tenebrosos, eixa és la veritat... I és una llàstima, clar.

Emili Morant ha dit...

Ja tens el meu vot, Browner!

Vent d Cabylia ha dit...

Estàs com una xota, Emili. Quines eixides que tens!
Bon any!!

Emili Morant ha dit...

Mira, què li hem de fer. Feia setmanes que pensava fer esta brometa per a tancar l'any: i posats a buscar "desterrats" a la blogosfera més nostra per al quart vers, tenies moltes possibilitats que et tocara a tu...

Bon any!

Vista Parcial ha dit...

Metapoeta!
Que continues així durant el 2009. Supose que serà l'any de la novetat, d'allò que s'anuncia amb imminència, no?

Anònim ha dit...

Un any nou és com un full abans de ser encetat: lluny de ser una terra erma, és la possibilitat de redreçar el fil de la nostra història, de lliurar-nos a l’esperança de canviar l’argument allí on ens convinga, de mantenir el compromís per la paraula. Que no ens falte inspiració per l’any que comença! Bon any nou!

novesflors ha dit...

N'ha agradat molt la paròdia. M'has fet mirar els enllaços per veure a qui o a què et referies i m'ha divertit descobrir-hi algun blocaire que jo visite de tant en tant (i que diu que estàs com una xota ha, ha, ha).

Feliç Any Nou.

Emili Morant ha dit...

Sí, Tobies, hi haurà novetats, i bones, el 2009: un no es casa tots els anys (bé la idea inicial és no haver de fer-ho :-))).

Novesflors: no deixe de considerar la possibilitat que els meus versos (paròdics, "ripiosos", i prescindibles) siguen més entretinguts (dir divertits seria excessiu) que la meua prosa. Potser només per això n'hauria de fer més, i penjar-los. Aquesta curiosa jerarquia personal de gèneres no és massa habitual, em sembla...