T’ho resumisc breument: a l’esquerra del mapa
hi ha els qui ajuden la mosca a eixir de la botella.
Al costat de la dreta hi ha els altres, que amb la mà
segellen l’obertura i amb un dit ritualment
percudeixen el vidre polit on s’emmirallen
pensant: “aquest sóc jo, una ànima reclosa
en una ofegadora, delirant transparència,
insecte intranscendent, caprici d’un absurd
totpoderós absent que em tortura i se’n riu”.
Lamente haver de ser qui et diga que no tens
gaire temps per pensar: si dubtes, ja has triat.
Broma filosòfica dedicada a Tobies Grimaltos (que és dels "analítics"), escrita fa ja mesos i inexplicablement oblidada en un calaix. De tan simples com són, em fa vergonya explicar els versos. A més, els bons poetes no es rebaixen a fer-ho, això... :-)))
5 comentaris:
la nostra ànima navega entre les due spostures
Ho intentem, ho intentem, però sembla que a la mosca li agrada molt la botella. Gràcies, Emili.
En efecte, Jesús, potser hi ha moments per a posar-se analític i altres per a posar-se continental...
Havia oblidat per a quin dia estava programada esta anotació (com ja la tenia escrita la vaig deixar preparada per a que l'anterior estigués encara uns dies "visible"). No havia pensat en eixa possibilitat, Tobies, la de que a la mosca li agrade la botella...
La pròxima serà en prosa, ho jure.
Creo que, como comenté en un post reciente, el continental se preguntaría por las causas sociales que llevaron a la mosca a tan trágico final. A continuación escribiría una tesis de 2000 páginas sobre el tema (eso sí: muy bien escrita y con un estilo envidiable... y sin muchas ecuaciones, por favor).
El continental es un desdejuni i l'analític(a) és un paper on diu que tens els triglicèrics pels núvols.
Publica un comentari a l'entrada