La Fira de l'Any Borja

Ja queda menys per a la Fira de Gandia, que tots els anys se celebra al voltant de la festivitat de Sant Francesc de Borja (3 d'Octubre), patró de la ciutat i no-sé-quin-duc de Gandia (sí, ja sé que és el quart dels ducs Borja, però no sé ben bé com es computen Alfons el Vell i els altres ducs anteriors a la reversió del ducat a la corona: la Viquipèdia no m'ha estat de massa ajuda en això). Com que tot l'any Gandia ha estat celebrant el cinqué centenari del naixement de l'insigne jesuïta, imagine que aquests dies de festa la ciutat continuarà en la mateixa línia dels mesos anteriors: llençar el burro per la finestra com si s'acabara el món. Una cosa és certa: s'acaba la legislatura, i per tant imagine que ni la crisi ni la (miserable, hipòcrita, desvergonyida) renúncia de la Generalitat a participar econòmicament dels actes del centenari hauran reprimit els programadors de la Fira 2010. Per als qui no heu visitat mai la Fira i Festes, o almenys no els últims anys, aquest pot ser un bon any per a fer-ho: ací teniu el programa. Marta i jo segur que durem el petit Emili.

Me n'adone de com han passat de ràpid els mesos i em lamente, un tant retòricament, de no haver participat enguany de la vida de la ciutat tant com en anys anteriors: em faig major, tinc més responsabilitats (i un puntet de desgana), no he treballat a Gandia fins que hem iniciat el nou curs... He de dir que hagués estat difícil acudir a tot, amb tant de "tinglao" que s'ha organitzat. Els pretextos més esbojarrats han servit per a fer de "Borja" un epítet, una marca suposadament de "classe" que s'ha afegit pràcticament a qualsevol iniciativa: s'anuncia el creuer dels Borja fins a Roma (crec recordar que el sant hi va anar pelegrinant), els festivals de música pop-rock són en honor a Sant Borja (que practicava formes de mortificació igualment intenses), una vida del sant guanya el premi de narrativa de la ciutat (ja ho vam comentar en el seu dia)... L'excusa del centenari era magnífica, sense dubte: el personatge bé mereix un any de celebracions. Però ha estat també un any d'excessos, que potser no s'adiuen del tot ni amb els temps que vivim ni, probablement, amb allò més destacat del personatge: que sent noble i ric, va bescanviar una plaent existència material per una vida de militància en la santedat. No sé si exagere ara la meua vena "contrarreformista", però una lectura més "beata" de la vida de Francesc de Borja potser no ens hagués resultat del tot anacrònica.

Esperaré a final d'any per a fer-ne un balanç més complet. El lloc per a fer-ho potser no siga aquest blog (que també) sinó la meua (ja habitual) col·laboració satírica en un llibret de falla. En un atac de megalomania literària, m'he imaginat a mi mateix repetint, paròdicament, el viatge de Dant, el pelegrí, i trobant-me Sant Francesc (de Borja, no el d'Assís) en el Paradís. Imaginem l'escena, així, al vol: el Sant reconeix el meu parlar de la Safor i interromp els seus exercicis ignasians per a preguntar-me què és de la seua ciutat cinc segles després que el veié nàixer, i aquesta petició és l'excusa per a malparlar, a dues veus, de la nostra modesta, estimada i petita Florència. Si m'arribe a convèncer que el resultat no és menys divertit que pedant (i això serà tan difícil com en l'edició passada o l'anterior), potser ho intente per a les falles del pròxim any. De moment, però, tinc altres feines...

0 comentaris: