Corona de flames

1) Això de cremar fotos del Rei per a protestar del sistema vigent pot semblar-me una estupidesa, però no un delicte. Si hom comencés a tancar la gent a la presó per segons quina classe d’actes, els impostos que hauria de pagar la poca gent que quedaria fora se’ls farien més insuportables que la cadena perpètua.

2) Processar i amenaçar amb la presó la gent que crema fotos del rei és una altra estupidesa pitjor: no només és injusta i desproporcionada, sinó que eleva a una colla de rebels sense causa a una categoria, la de màrtirs, que potser desitgen, però no mereixen. L’error és més greu encara pel fet de que el cometen les institucions de l’Estat, i no grups que a penes representen ningú.

3) Amb la monarquia s’equivoquen de forma ben semblant tant els qui l’ataquen com els qui intenten defendre-la. Uns i altres la veuen com una part d’un engranatge legal del qual certament forma part – però una part poc funcional i fàcilment substituïble. La monarquia és, principalment, una qüestió d’imatge pública, de consens simbòlic (més o menys forçat, com quasi tots els “consensos”). Els qui la socarren en públic satisfan potser els seus instints polítics, però el resultat dels seus actes no afecta a aquest consens de la forma en què potser ells desitjarien. Aquest efecte, no obstant, es compensa gràcies als jutges i als polítics, que cometen el mateix error de signe contrari. La monarquia potser surt perdent en el balanç, però víctima dels seus defensors, no dels seus oponents.

4) Personalment, no mouré un sol dit per sostenir la monarquia – però tampoc per tombar-la. I crec que aquesta mateixa indiferència està suficientment estesa entre la gent de la meua generació com per a no haver de preocupar-me en excés pel seu present i futur: si ha de caure, caurà sense dificultat. Aquest és, malgrat tot, un país modern: i el nostre estatus democràtic depèn més del grau de llibertat amb què hom pot expressar el seu desacord amb el règim, que dels orígens i el paper d’una institució com la monarquia.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

...no estaria massa d'acord en això de no moure un dit ni en un sentit ni en l'altre; això, per mi, contribueix a mantindre l'statu quo... o que el tema no interessa. Personalment, si una cosa que està ahí la trobe injusta, crec que s'ha d'actuar, fer-li front.

Altra cosa és com li fas front. Ahí si que et done la raó.

Salut

Emili ha dit...

En efecte: una actitud passiva contribueix a mantindre l'statu quo - i reconec, sincerament, que l'statu quo pel que fa a la forma d'estat se'm fa menys molest que altres aspectes de la nostra vida política. El dia que haja d'invertir les meues energies personals en canviar alguna cosa, no crec que siga la monarquia - no me'n sobren, d'energies, com per a dispersar-les...

I de passada: com crec que tu mateix(a) suggereixes, si un dia decidisc oposar-m'hi fermament a alguna cosa, intentaré fer-ho de formes més útils que cremant fotos.