Esbós per a un mètode

[ Els dos paràgrafs següents, extrets d’una contribució meua a les tasques pròpies del Màster a la UOC, són una espècie de punt de partida metodològic personal. La meua forma híbrida de percebre (o millor encara, d’analitzar) el que puc saber del món és fruit d’una circumstància casual, i d’una necessitat: la de convertir la meua estranya barreja de ciències i lletres en un avantatge, i no en una esquizofrènia. Ben sovint la meua tria d’una espècie de terme mig en moltes qüestions i debats és una postura del tot conservadora i còmoda, quasi irreflexiva – però en aquest cas concret, és el resultat d’haver-ne explorat personalment els extrems. ]

En primer lloc: tot el que pot mesurar-se amb números, ha d’intentar mesurar-se acuradament. Però un coneixement, una visió qualitativa del món (una hipòtesi explicativa, un cert consens respecte al que s’ha de mesurar) són imprescindibles per a que els nostres números tinguen algun significat. Allò que anomenem “rigor” sol tindre més a veure amb les paraules, els conceptes emprats, que amb l’exactitud amb què es fan les sumes i divisions – això ja ho fan les màquines.

I en segon lloc: intentar mesurar quan el que s’ha de fer és observar, comprendre, viure, no és només cometre un error – és perdre una oportunitat.