Setmana Literària

És tota una ironia (Pitàgores em fa la mà des del seu cel sense cigrons) que el meu canvi de feina (i de vida, o almenys eixa era la idea) estiga marcat amb absoluta precisió per un compte enrere borratxo, irregular – el de la llista de substitucions per a professors de Matemàtiques. Tot apunta a què no em cridaran abans de Nadal – però tampoc crec que tarden massa en fer-ho després de passar Reis.

Per a preparar-me pel pitjor, he assumit que m’enviaran ben lluny (no sé, a passar l’hivern als Ports i l’estiu a Torrevella), i que durant almenys el que quede de curs hauré de deixar en suspens alguns quefers quotidians com moblar el meu pis, posar-me d’una vegada per totes una connexió ADSL, o assistir a algunes d’eixes conferències locals amb què duc quasi cinc anys omplint el meu temps lliure.

Amb aquestes expectatives (que no cal dir-ho, podrien millorar: avantatges d’assumir el worst case scenario) estic intentant apurar el que em queda assistint a tants actes com puc de la Setmana Literària de Gandia, que cada any culmina amb el lliurament dels premis literaris de la ciutat aquest divendres. Com en el cas de la Universitat d’Estiu, aquesta classe d’actes són una loteria: hom pot trobar-se presentacions i representacions magnífiques (com la que van fer ahir en memòria de Joan M. Monjo), però també, de tant en tant, hi ha el risc d’haver de suportar algun moderador immoderat estenent-se rapsòdicament en com es torrava les cigales Roís de Corella pel temps aquell en què fins i tot les cigales xarraven en decasíl·labs.

Ara hauré de donar fi a aquesta nota apressada per a arribar a temps de l’"Homenatge a la paraula" d’enguany, dedicat a Estellés, amb l’esperança que siga tan bo com tots els anys – una cosa increïble, no només et regalen el llibre sinó que fins i tot te’l llegeixen en veu alta: més foment de la literatura, impossible! Anem de pressa, doncs.

0 comentaris: