En resposta a una doble petició (Urbà i Vicent), ací teniu les "Sis coses sense importància que em fan feliç". Les he escrites en vers perquè sí (se'm va ocórrer mentre feia la llista), i de passada, per a celebrar la concessió, aquesta nit, del premi de poesia Ausiàs Marc de Gandia. Assistiré a la cerimònia a vore si sóc el guanyador: ni tan sols m'he presentat, però això no hauria de ser un impediment (en plena recessió que estem no haurien de ser tan estrictes amb aquestes coses dels premis...)
Sis feliços detalls m’estalvien la crisi
i em refunden la fe fent fallir el descrèdit:
escoltar un quartet fullejant un llibrot
(violins, violons i exercicis resolts), (1)
donar crits animant sense treva l’equip
i queixar-me de l’àrbitre quan no tinc la raó, (2)
malparlar dels absents sobretot si ho mereixen
(i si no, dóna igual: valoreu la intenció...), (3)
recordar el meu nom als avis que s’apaguen
i esperar sense angoixes la vellesa dels pares, (4)
compartir el sofà que encara no hem comprat
on demà ens dansaran somrient-nos els fills, (5)
i estimar, humilment, els pocs mots que conec
escrivint un sonet innocent als amics. (6)
6 comentaris:
Bra-vo!
T'ho has currat. Enhorabona.
Gràcies als dos per l'encàrrec, que he complit gustosament.
Se m'ha oblidat passar el "meme", però clar, tardant tant com tarde en respondre a aquestes coses (contant síl·labes i tot això), no deu quedar ningú que no l'haja fet ja...
No el vull passar, el meme. Vull copiar el teu sonet en el meu blog. M'ha entusiasmat. Si no hi estàs d'acord, m'avises i l'esborro.
Gràcies i felicitats!
Ui, gràcies, Utxi. Ho hauré de fer més, açò dels sonets de falla: m'ho he passat bé fent-los, però costa, mai saps què sobra i què falta...
Per cert: el premi d'ahir se'l va endur un tio molt simpàtic, que es va posar a cantar (sí, sí, cantar!) un dels seus poemes en el mateix acte de lliurament. Intentaré llegir-lo (i copiar-ne un tros ací, si de cas).
Caram, un matemàtic escrivint sonets!!!
Molt bé, així m'agrada:)
Publica un comentari a l'entrada