Jet lag

Imagineu-vos: entrar calmadament a l'edifici monumental en memòria del vencedor de la guerra civil, llegir les seues pròpies paraules gravades a les parets, i sentir una emoció i un respecte quasi religiosos per un dels pocs individus que han canviat la història. És clar que no parle de Franco, sinó de Lincoln: i aquesta comparació barroera i forçada, sí, però tan desfavorable en contra nostra, em servirà d'ara endavant per a frenar eixa mena d'antiamericanisme instintiu que, de tant en tant, i sovint amb raons, ens envaeix i encega. Que Déu salve Amèrica, i ja posats, que Amèrica ens salve a nosaltres (no seria la primera vegada...)

Aquestes són les coses en què pensava, i que deuria haver escrit ací durant la meua recent estada als EUA. Però ha hagut de ser el jet lag el que em fes tornar a aquesta meua crònica fora d'hores: se'm fa impossible dormir, i això que deu ser ja tard fins i tot a la costa Est.