[Continua del post d'ahir]
Hagués estat d’ajuda, per a escodrinyar què han publicat les falles gandianes a Internet, que la pàgina de la JLF tinguera una secció d’enllaços, però no és el cas: un primer símptoma. Així que ha calgut fer la ronda per barris: per exemple, si busquem a YouTube vídeos de les falles gandianes en general o d’alguna comissió concreta, els resultats són: una mostra del concurs de curtmetratges dels anys 2008 i 2009, que han estat penjats “en sèrie” i no pels seus realitzadors o per les falles participants, i després algunes gravacions soltes (d’escassa qualitat, en alguns casos) d’actuacions i assaigs, la cremà d’algun any recent, etc. A Flickr es poden trobar galeries fotos de monuments fallers, però no és fàcil separar els pocs corresponents a Gandia de l'allau d'imatges de falles de València. Si el que hom busca són textos, comentaris o discussions, pot estalviar-se furgar per la blogosfera, on només trobarà alguna temptativa incipient referida a Gandia, però un portal anomenat Fòrum Faller Independent té una secció dedicada a la comarca on una sèrie de pseudònims habituals (amb noms com Lucrècia de Borja o el Tio del Porrí) xafardegen de monuments, es discuteixen els premis els d’unes falles a les d’altres, etc. ben sovint amb la falta de mesura (i autocensura) pròpia d’aquesta classe de pàgines. La versió moderna i “identificada” d’aquests fòrums espontanis és Facebook, on hem trobat “grups” creats d’algunes falles gandianes, però en general l’adscripció als quals no sembla tenir cap funció comunicativa, sinó la d’una simple etiqueta de pertinença.
Aquesta relativa absència de material i temes fallers a la xarxa comarcal sorprèn, per dos motius. El primer, que altres col•lectius saforencs amb menys capital humà, amb menys coses que enregistrar, transmetre i compartir que moltes de les falles gandianes, han sabut trobar el seu lloc humil a Internet, en moltes ocasions per la via més senzilla: obrir un blog i a partir d’això compartir fotos, vídeos, textos, enllaços, etc. Estic segur que el motiu no serà que els fallers no acumulen (privadament, o per a consum “intern”) materials d’aquesta classe: la possibilitat d’obrir les portes i compartir-los obertament podria donar lloc, amb relativa facilitat, a aquest esperit d’emulació i competència que tant esperona els festers a fer les coses cada any millor. El segon motiu d’aquesta sorpresa és la comparació amb la tasca heroica, quasi bíblica, de comunicació que fan les falles de Gandia en matèria de llibrets: és inevitable preguntar-se quants textos magnífics de llibret que no poden tenir més que una circulació restringida “en paper” no podrien ser reproduïts a la xarxa en xicotetes dosis, repartides al llarg de l’any, i intercalats entre convocatòries de sopars, resultats del truc i presentacions de tota classe. Si voleu fer-vos una idea de l’absència de textos de llibret penjats al ciberespai, busqueu “poema faller” a Google: un poema d’aquest mateix llibret en l’edició de l’any passat no ha trobat massa competència per a situar-se en el segon lloc de la llista de resultats...
Aquest article començava amb la promesa de ser constructiu: complim-la. Bastaria amb què dues, tres, quatre falles de la ciutat s’animaren a obrir un simple blog, ferramenta gratuïta i potentíssima, i a omplir-lo regularment fent-se ressò del transcurs del seu any faller, per a què l’exemple s’estenguera entre les altres comissions. Un premi (“virtual” també, si cal, que hi ha crisi) a aquesta classe d’iniciatives acabaria d’esmolar els enginys més tecnològics i creatius de cada falla. L’única restricció que les falles trobarien a la xarxa podria ser que, durant uns pocs dies del mes de març ningú escriuria, ni llegiria, ni comentaria, ni penjaria fotos. Perquè Sant Josep és el temps de la traca, no de la xarxa; del carrer, i no de la pantalla...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris textos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris textos. Mostrar tots els missatges
Falles 2.0 (1/2)
[Copie ací, en dues parts (demà la segona), el meu article sobre la presència a la xarxa de les falles de Gandia, publicat al llibret de la Falla Mosquit. L'article ha rebut el segon premi a millor article faller de Gandia, que recollirem el pròxim dissabte. Si no us interessen ni les falles ni la cibersociologia de cafè, se'l podeu saltar... Més endavant penjaré el meu poema d'enguany, que també ha estat finalista però sense premi.]
Tinc la sospita que la presència virtual, a la xarxa, de les falles de Gandia no està a l'alçada de la seua importància cívica i cultural. Aquesta meua reflexió no és la jeremiada d'un faller queixós, sinó la impressió d'un observador extern i desapassionat, menys inclinat a criticar i assenyalar amb el dit que a suggerir formes en què les falles poden ocupar (durant tot l'any!) el nostre ciberespai urbà, si em passeu l'expressió. És clar, i no insistirem en la obvietat, que allò que té la festa de genuí, de nuclear, és irreductible a una seqüència de bits: la banda ampla és incapaç de transmetre ni l'olor a pólvora, ni els gestos del truc. Però tot allò que les falles tenen de comunicació, de pertinença, d'organització i participació, de creació, crítica i comentari, no només té cabuda a la xarxa, sinó que hom hauria d'interrogar-se si Internet no ha esdevingut un canal natural mitjançant el qual la nostra època articula aquestes inquietuds. Les ràfegues d’informació que creuen el nostre món apressat són efímeres, espontànies, amnèsiques: sóc foc, no en el sentit “tèrmic” de la flama que crema falles i torra xulles, sinó en allò que té de lumínic, d’antagonista de la foscor, tal i com Joan Fuster evocava en un text de “Sagitari”. Deixem-nos arrossegar, doncs, per la metàfora: la cíclica fugacitat de les falles pot arrelar-se i redimir la nostra quotidianitat cibernètica.
Potser no fa massa anys Internet representava, en la nostra percepció col•lectiva, l'antítesi de la classe de sana sociabilitat que el món faller, o el món associatiu en general, oferia: la web era l'espai de l'evasió, de la solitud, d'un succedani de llibertats fingides que acabava en el precís moment de la desconnexió, quan els lletjos tornaven a ser lletjos i els tristos tornaven a estar tristos. Amb independència de si tenien fonament o no, aquesta classe de prejudicis han quedat vertiginosament obsolets gràcies a la universalització de la tecnologia i a la facilitat amb què cadascú pren possessió del seu lloc a la xarxa: la vida de carrer i la vida virtual ja no es defugen, sinó que s'entrellacen. Usem la xarxa per a organitzar sopars o viatges, i per a després penjar-hi una crònica o unes fotos (que visitaran poques persones més a banda dels amics i participants directes). No cal dir que mentrestant a ningú se li ha oblidat sopar o viatjar (o casar-se, celebrar aniversaris, etc.), de manera que en aquestes situacions quotidianes Internet no substitueix, sinó que intensifica les millors coses de la vida, prolongant-les en una memòria que se’ns queda curta ben de pressa, qui sap si per causa de les seues extensions digitals. Aquest article intenta assenyalar que les falles gandianes encara no s'han sumat de forma plena i conscient a les possibilitats de la xarxa social. I és una llàstima: perquè aquest canvi de paradigma de comunicació comporta valors que, sempre amb matisos, jutgem desitjables: democràtics, participatius, comunitaris.
Una investigació de sofà (via Google i altres cercadors) sobre les falles gandianes ens revela llocs i continguts d'aproximadament dues categories distintes: de caràcter oficial d'una banda (la pàgina de la Junta Local o d'algunes de les falles més importants), i de l'altra material personal dispers, desarticulat, al qual cal accedir mitjançant una cerca deliberada, més que no fent una navegació fluida i còmoda. La primera classe de llocs representa una forma de fer institucional, informativa, unidireccional i jeràrquica, que pot resultar la més adient tractant-se d’un organisme transversal com la Junta Local Fallera. De passada, el fet que el domini falles.org haja estat ocupat per la JLF gandiana, front al fallas.com del seu equivalent a València, ja resulta simptomàtic del compromís i la modernitat de les nostres falles: una petita conquesta virtual que ja marca el territori. Però les distintes falles de Gandia no han aconseguit crear (i la majoria possiblement no hi haurien d’aspirar), i el que és més important, mantenir actualitzat, un lloc web tan complet i ben gestionat com el de la JLF: hom pot trobar intents ambiciosos i lloables, però que han quedat a mitges justament per eixa classe d’imprevisió immodesta de qui fa una casa massa gran i se li acaben les ganes (o els diners) abans de poder posar-hi mobles. El secret podria estar en construir-les pas a pas, cambra a cambra, sense un plànol faraònic ni cap filigrana de disseny: d’aquesta possibilitat, més senzilla i fascinant alhora, tractarem tan aviat com repassem els continguts dispersos que alguns fallers de carrer han anat penjant ací i allà.
[Demà continua i acaba]
Tinc la sospita que la presència virtual, a la xarxa, de les falles de Gandia no està a l'alçada de la seua importància cívica i cultural. Aquesta meua reflexió no és la jeremiada d'un faller queixós, sinó la impressió d'un observador extern i desapassionat, menys inclinat a criticar i assenyalar amb el dit que a suggerir formes en què les falles poden ocupar (durant tot l'any!) el nostre ciberespai urbà, si em passeu l'expressió. És clar, i no insistirem en la obvietat, que allò que té la festa de genuí, de nuclear, és irreductible a una seqüència de bits: la banda ampla és incapaç de transmetre ni l'olor a pólvora, ni els gestos del truc. Però tot allò que les falles tenen de comunicació, de pertinença, d'organització i participació, de creació, crítica i comentari, no només té cabuda a la xarxa, sinó que hom hauria d'interrogar-se si Internet no ha esdevingut un canal natural mitjançant el qual la nostra època articula aquestes inquietuds. Les ràfegues d’informació que creuen el nostre món apressat són efímeres, espontànies, amnèsiques: sóc foc, no en el sentit “tèrmic” de la flama que crema falles i torra xulles, sinó en allò que té de lumínic, d’antagonista de la foscor, tal i com Joan Fuster evocava en un text de “Sagitari”. Deixem-nos arrossegar, doncs, per la metàfora: la cíclica fugacitat de les falles pot arrelar-se i redimir la nostra quotidianitat cibernètica.
Potser no fa massa anys Internet representava, en la nostra percepció col•lectiva, l'antítesi de la classe de sana sociabilitat que el món faller, o el món associatiu en general, oferia: la web era l'espai de l'evasió, de la solitud, d'un succedani de llibertats fingides que acabava en el precís moment de la desconnexió, quan els lletjos tornaven a ser lletjos i els tristos tornaven a estar tristos. Amb independència de si tenien fonament o no, aquesta classe de prejudicis han quedat vertiginosament obsolets gràcies a la universalització de la tecnologia i a la facilitat amb què cadascú pren possessió del seu lloc a la xarxa: la vida de carrer i la vida virtual ja no es defugen, sinó que s'entrellacen. Usem la xarxa per a organitzar sopars o viatges, i per a després penjar-hi una crònica o unes fotos (que visitaran poques persones més a banda dels amics i participants directes). No cal dir que mentrestant a ningú se li ha oblidat sopar o viatjar (o casar-se, celebrar aniversaris, etc.), de manera que en aquestes situacions quotidianes Internet no substitueix, sinó que intensifica les millors coses de la vida, prolongant-les en una memòria que se’ns queda curta ben de pressa, qui sap si per causa de les seues extensions digitals. Aquest article intenta assenyalar que les falles gandianes encara no s'han sumat de forma plena i conscient a les possibilitats de la xarxa social. I és una llàstima: perquè aquest canvi de paradigma de comunicació comporta valors que, sempre amb matisos, jutgem desitjables: democràtics, participatius, comunitaris.
Una investigació de sofà (via Google i altres cercadors) sobre les falles gandianes ens revela llocs i continguts d'aproximadament dues categories distintes: de caràcter oficial d'una banda (la pàgina de la Junta Local o d'algunes de les falles més importants), i de l'altra material personal dispers, desarticulat, al qual cal accedir mitjançant una cerca deliberada, més que no fent una navegació fluida i còmoda. La primera classe de llocs representa una forma de fer institucional, informativa, unidireccional i jeràrquica, que pot resultar la més adient tractant-se d’un organisme transversal com la Junta Local Fallera. De passada, el fet que el domini falles.org haja estat ocupat per la JLF gandiana, front al fallas.com del seu equivalent a València, ja resulta simptomàtic del compromís i la modernitat de les nostres falles: una petita conquesta virtual que ja marca el territori. Però les distintes falles de Gandia no han aconseguit crear (i la majoria possiblement no hi haurien d’aspirar), i el que és més important, mantenir actualitzat, un lloc web tan complet i ben gestionat com el de la JLF: hom pot trobar intents ambiciosos i lloables, però que han quedat a mitges justament per eixa classe d’imprevisió immodesta de qui fa una casa massa gran i se li acaben les ganes (o els diners) abans de poder posar-hi mobles. El secret podria estar en construir-les pas a pas, cambra a cambra, sense un plànol faraònic ni cap filigrana de disseny: d’aquesta possibilitat, més senzilla i fascinant alhora, tractarem tan aviat com repassem els continguts dispersos que alguns fallers de carrer han anat penjant ací i allà.
[Demà continua i acaba]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)