El balanç necessari

Fa tres mesos, quan vaig començar la meua experiència docent, la meua amplitud de mires era gairebé nul·la: l'objectiu era sobreviure cada dia, preparar-me classe a classe el que havia d'explicar i aconseguir un mínim control sobre la diversitat d'alumnes, grups i nivells a què havia d'enfrontar-me per primera vegada. Eixos objectius eren modestíssims, precaris - però crec sincerament que eren sensats. L'escassa perspectiva amb què puc jutjar-me ara em diu que he fet unes quantes coses malament durant aquests tres mesos, però que d'haver apuntat més alt els resultats hagueren pogut ser catastròfics.

Ara és quan comence a veure una miqueta més enllà: el calendari que tinc en ment ja és a un mes vista. És el de final de curs, i les preguntes que m'he de fer són més rellevants - qui hauria d'aprovar, qui hauria de suspendre, de què tinc temps i de què no en les poques setmanes que queden. Però per a algunes coses arribe ja una miqueta tard: no sé si la calor està afectant ja els meus alumnes, que tenen el cap ja en algun altre lloc inaccessible per als meus esforços, o si estic pagant l'efecte acumulat d'algunes de les meues tàctiques inicials equivocades, però cada dia és més difícil donar una classe de Matemàtiques en condicions dignes. Comence a desitjar que acabe el curs: i aquesta sensació, ben normal en algú altre, no pot sinó deixar-me un poc preocupat considerant que el meu curs haurà estat només de quatre mesos.

Ara no tinc temps ni ocasió de fer-ho, però hauria d'aprofitar els primers instants de calma de què dispose un cop acabe el curs i les oposicions per a fer balanç de la meua experiència docent. Encara que fos una simple llista amb les coses que he fet bé i les que he fet malament. Per a aquesta classe de reflexions, disposar d'un blog pot ser tot un avantatge: la mateixa classe d'introspecció a què em puc sotmetre en relació a altres qüestions resultaria tant o més convenient si del que parle és de la feina que tinc pensat fer durant els pròxims trenta anys o més. Ho pensaré: potser fóra una bona manera de reprendre les meues anotacions periòdiques durant aquest pròxim estiu.