Que hi haja gent que veu el got mig ple, i gent que el veu mig buit, és un consol i una esperança. Ens garanteix, almenys, que el got que estem mirant és el mateix, i que la diferència rau, simplement, en el que cadascú penja d’aquest clau rovellat que ens ancora a una realitat compartida.
Però de sobte, hom comença a topar-se amb individus, grups, fins i tot masses agitades, que comencen a veure el got ple fins a dalt. Que això siga completament fals no els lliurarà, més aviat o més tard, d’ofegar-se – en un got d’aigua, com se sol dir.
(Potser el títol d’aquesta reflexió sobre l’Espanya 4 - Ucraïna 0 d’ahir deuria haver sigut menys agressiu, com per exemple “Más dura será la caída”. És la COPE, l’estil s’encomana...)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada