EM - Les obligacions

Ja he acabat: he lliurat el text complet del meu treball (que supose que donaran per bo), i he fet l’últim examen, en què hauré de confiar que sabran valorar la meua imaginativa recreació del poblament a Catalunya (i tan imaginativa: ni ho havia mirat!). I efectivament, en comptes d’eufòria i alegria, el sentiment és de buidor, tedi, depressió... “I ara què?” Hauré de reconsiderar apuntar-me al curs de boixets de M. G. que em va recomanar M. I., profèticament.

Espere que se’m passe en pocs dies, o almenys quan acabe el Mundial de Futbol, que és el refugi perfecte per a les meues irreflexions. O quan comence la Universitat d’Estiu de Gandia, que enguany té bona pinta. Seria desencoratjador pensar que només tenim ganes de fer algunes coses quan estem forçats a fer-ne unes altres – i que un cop acabades les obligacions, aquest desig d’evasió s’esfuma. Si resulta ser així de cru, no dubteu quina serà la meua estratègia: buscar-me obligacions noves...